diumenge, de juliol 19, 2015

Ja tenim Les Santes altre cop aquí

La cursa de relleus de les Santes és una carrera  clàssica en la qué  cada any la Sílvia hi participa des de que corre, aquest any  han quedat terceres per equips i les companyes segones. 
A casa aquesta cursa és el tret de sortida de les Santes i de les vacances d'estiu ( bé les uniques que tenim els que treballem, la part estudiant de la casa ja fa temps que té vacances) 







Parlant dels estudiants de la casa agraïr personalment a tots els  que han ajudat a la Irene amb el treball de recerca.
L'Eulalia per l'interés, els llibres, els contactes, la paciència i ser tan bona persona que sense coneixe'ns es va posar totalment a la nostra disposició, L'Armand per ser-hi quan ha fet falta com sempre, l'Anglada per la paciència amb la Irene, la Sílvia Vidal per contestar totes les preguntes i fer comentaris que una desconeguda l'enviava per internet, A la Rosa , al Xacó i el Punki , En Josep (Mohawk) i la dona (Selene) er ajudar, orientar i fer tot el que van poder per ajudar-la i com no al Sergi Verges sempre disponible per donar un cop de ma.

diumenge, de juliol 05, 2015

Frares altre cop



Aquest cop fugint de la calor i perseguint clàssiques pendents, ens aventurem amb l'Anglada Cerdà de la Boleta Foradada.
Si la CADE ens va sorprendre, aquesta ens ha espremut del tot entre la calor que ha fet i la dificultat de la via hem sortit ben tous.
Via difícil i poc equipada en la que hem hagut de donar el callo en totes les tirades i que ens a costat una hora més que la CADE un total de 10 hores sortir i tornar al pàrquing de Can Massana.

diumenge, de juny 28, 2015

Restauracions 2+




La Montse Pueyo a la Roca dels Arcs és un altre de les vies restaurades que hem fet fa poc, el reequipament i els comentaris a internet ens va fer pensar en ella. Ens ha agradat i menys un petit embolic en el segon llarg l'hem fet per on toca, més difícil del què sembla a simple vista o almenys és la sensació que hem tingut nosaltres.










La CADE a l'agulla del Centenar a estat una via llargament perseguida per la Sílvia i per mi, que finalment ha caigut. Com l'anterior més difícil de què ens pensàvem ens ha fet treballar de valent tots els llargs.
No sé l'horari que hem fet ha la via però el de sortir i arribar al pàrquing sí, han estat 9 hores, la Sílvia amb l'entrenament per córrer té el costum de mirar els horaris totals.


dissabte, de maig 30, 2015

Restauracions

Cim de la Porra


Amb la Sílvia vam tornar  a escalar la Normal de la Porra, ens venia de gust fer-la bé,  l' haviem fet fent el primer llarg de la via del Duc  i ara tocava fer-la com Deu mana.
El primer llarg és  de bon escalar amb forces arbres per assegurar-nos i si volem ens entra alguna cosa més. Un cop a dalt de la canal seguim una fissureta fins un arbre, canviem de canal i fem reunió en un altre arbre. Nosaltres ens vam trobar  una V i una escarpeta al llarg, la V està clavada només fins la  meitat, amb un Alien(el blau) el Tricamp (lila) i un C3 (el groc) vam passar. La V al  estar tan sortida  ens feia mal rotllo penjar-nos-hi i  el tricamp col-locat just a sota es van dur tota la responsabilitat del pas.
A la següent tirada  han afegit dos espits per lo que ja ens podem enfilar per l'arbre sense por d'anar a terra o fer uns passos d'artificial. Nosaltres vam optar per fer artificial, que tampoc és regalat, sobretot arribar al buril que abans agafaves desde la branca del arbre, ens podem agafar a una vaga que penja del buril, que em sembla que ja haviem deixat nosaltres mateixos l'altre cop. Personalment tal com està la branca de pulida crec que els espits que han afegit no estan malament. El llarg de la fissura és molt agraït, una bona fissura en la que els tascons entren molt bé,  crec recordar que vam posar tres friends només un a la sortida de la reunió,  un alien, el blau, dos o tres tascons més amunt i el groc just abans d'agafar la placa que ens deixa al  al cim on fem la reunió del rapel.
La via és de les que es tenen que fer, lloc tranquil  amb molt bones vistes de Monistrol desde on  ja podem anar mirant si tenim una taula buida a les terraces dels bars de la plaça, llàstima del munt de ferralla ( merda) en forma de cables i cordes que són les tirolines.


Segon llarg de la Pirenaica (Magdalena Superior)


La Pirenaica a la Magdalena Superior és una via que ja feia temps que li anava al darrera, amb la Sílvia haviem fet una intentona un dia núvol de primavera, al final el fred  ens va fer repensar de posar-nos  i vam deixar-ho estar per dies més calorosos. L'any passat entre unes coses i  altres no va poder ser, aquest dies que ha fet tanta calor  hem tingut l'excusa per  acostar-nos al coll de la Magdalena i el Gorro que és de on surt la via ha estat genial. Hem escalat amb un forro prim possat i no ens ha sobrat, tot un luxe aquets dies de calitxa.
Ens ha agradar molt, està restaurada de fa poc, encara que tot i així no ens lliurerem d'apretar les dents en algun lloc.
Els Aliens i els Tricamps més que recomenables.

dimarts, d’agost 26, 2014

De vacances per Nafarroa i Gipuzkoa


 Quan les nenes eren petites vam estar un parell d'anys passant  les vacances a Estella, el camping amb piscina i Sant Fausto  ens permetia escalar una miqueta a nosaltres al matí i anar a la piscina a les tardes, era una bona combinació per a tots, però mai vam passar d'aquí i les Dos Hermanas ens van passar totalment desapercebudes, de fet tàmpoc haguesim pogut escalar-hi doncs tan petites no les podiem deixar soles, suposo que t'adaptes al que pots fer i veus el que pots veure.
Fa tres anys la Sílvia va correr la Beobia-San Sebastián i ens vam fixar amb les Dos Hermanas. Va quedar pendent  per anar-hi quan tinguesim temps i calers.
Aquest estiu arriba l'oportunitat, doncs decidim tornar anar de vacances a Navarra i al Pais Vasc ( a tots ens agrada molt el lloc) i de pas tenim l'oportunitat d'escalar la Hermana mayor,  la menor  està  prohibida l'escalada fins el setembre per nidificació.
La via escollida ha estat la Caballé, doncs a tot arreu hem llegit que és la clàssica de la paret i a més oberta al 1947 o sigui una via amb història de les que val la pena repetir.
Orientada al sud, però que si matines quan toca el sol ja estas força amunt. A nosaltres a mes ens ha ajudat que el dia no ha estat excessivament calurós, també hem de tenir en conte que la via té moltes reunions que els arbres et protegeixen del sol. Via exigent,  que ens ha agradat tot d'ella, la roca, la via, el lloc ,ni l'autopista ha conseguit espatllar-nos ni l'escalada ni el dia, senzillament la comunicació ha estat a traves de les cordes, no val la pena intentar dir res.
Després d'escalar anem a fer un tomb per la costa, al camping descobrim el GR que passa per els Flysch. No teniem ni ideia que existis, un dels dies aconsellats per el senyor del camping, fem una excursió d'una hora o una hora tres cuarts. És una maravella, llàstima que no disposem de gaires dies més. En fi així tenim una excusa per un altre any fer el camí i de pas escalar a Atxarte, que al noranta i algu amb la Sílvia vam fer alguna via, com que en  aquells temps no apuntavamen res en lloc només sabem que vam estar escalant uns dies per la zona,  es qüestió d'anar a refrescar la memoria.

diumenge, d’agost 03, 2014

Andròmines varies



Arribem al Monestir amb  presses doncs segons un informe confidencial a les tres ha de ploure, per lo que sobre les nou i algo estem aparcant.  Al nostre costat una cordada més matinera ja s'està preparant,  ens comencem a equipar i ostres tú¡ aquests porten màquina, potser no saben que de moment a Montserrat estan prohibides, tenen una actitut extranya tot exibint la màquina i provant  si funciona o no, per lo que decidim  deixar-los en la seva "ignorancia"  de les últimes prohibicions Montserratines,  també és possible que tinguin  permís per reequipar alguna via.   Deixem els de la màquina al seu rotllo i tirem cap a Gorros. Volem fer la via Stromberg que sembla ser que és a l'ombra.
Ja força amunt en el trencall que vas a Sant Benet o al Pla dels Ocells trobem una colla tot capficats amb una espècie de telefon molt gros o una tablet petita, preguntant-li a l'internet on són les  vies amb ombra... Joder tu, com està el pati.
A la una i escaig estem al peu de via de tornada. Recollim el Pelut, parem a menjar quatre ganyips i anem tirant cap al Monestir. Sobre les tres som altre cop al cotxe i comença a espurnejar, mira tu l'informador l'ha clavat.
Baixem a Monistrol per menjar un bocata, un cop asseguts a la terrassa esperant el menjar ens cau un bon xàfec. Que bé avui no ens mollem, ja comencem a estar tips que cada cop que plou, poc o molt ens mollem.
Parlant de la via ens ha agradat força, és un bon pany de paret amb bons cantos, molt diferent a altres vies del Gorro.Si he de trobar-li una pega podria dir que els seguros i els cantos estan barallats i no sempre segueixen el mateix camí.

diumenge, de juliol 27, 2014

Gorra Marinera




No estic massa actiu amb el blog, cosa que no vol dir que no sortim, almenys una miqueta, que no sigui dit.
A  la Gorra Marinera només havia fet la via Sultains of  swing i tenia ganes de fer alguna via que solqués tota l'Aresta que dóna al camí de Sant Jeroni, esteticament aquesta cara o aresta és molt atractiva, la via que vam triar va ser la Directa Incerta. L'escalada ens va agradar, és una  sobredosis de paraboles, però quan hi vas ja saps el que et trobaràs.