Fugint de les festes nocturnes.

Desde ja fa uns anys quant tenim  les festes del barri o les de l’escola del costat que acostumen a no deixar-nos dormir fins altes hores de la matinada, marxem a dormir fora, aquest cop hem anat al camping que esta just abans d’arribar a Setcases.

El dissabte quant vam arribar queia una senyora tempesta i després escoltant el temps de tevetres (eren molt pesimistes) va donar tempestes desde primeres hores, hem sortit igualment  tot pensant que si plovia ja tirariem enrera i bé hem pogut fer el Bastiments, estem contents per que ahir a la nit després del xafec i de veure el del temps no teniem res gaire clar.

HOY AQUI MAÑANA ALLI, EN FIN SERAFIN

Per variar tenim un cap de setmana dispers, el dissabte la Sílvia i jo ens escapem a Montserrat, ens decidim per anar al Sentinella a la Warner, una via de tres llargs curtets , que no ens ha acabat d’ agradar, déu ser perqué ens hem agafat a tot ( jo ). Per rematar una mica el dia hem volgut fer com els lolos i hem passat per el Trencabarrals i la Panxa del Bisbe. El Trencabarrals ens ha fotut una bona “colleja” i a la Panxa ja hem triunfat una mica més.

Diumenge al matí la Sílvia i la Irene van estar col-laborant en la competició de Gimnastica, una fent de locutora ( es té que dir spiker…) i l’altre ajudant amb els marcadors. I a la tarda a mirar la Irene que estava amb les seves companyes fent l’ exibició de Gimnàstica.

La pasqua a Núria

 

Diumenge i  dilluns vam anar amb el grup que fa atletisme la Núria a la vall de Núria,  diumenge després de deixar les coses a l’alberg marxem cap el coll de Nou Creus, almenys intenterem aprofitar la tarda i començar a suar el sopar del dia anterior a la fira, el dia peró no estava fi del tot i va acabar com tenía que fer-ho amb un bon xafeg i sense poder arribar al coll del Nou Creus.

Al dia següent decidim canviar el paissatge i marxem cap el Puigmal per la coma de l’embut, aquest cop si que fa un dia esplendit, i podem fer cim amb la Núria ja una miqueta cansada, però aguanta i acaba,

Un cap de setmana mogudet

 

 

Aquest cap de setmana la Irene ha tornat  de Granada del viatge de fi de curs, estava feta pols.( Ja em diras tot de nens viatjant de nit amb tren).  El dissabte s’ha  quedat a casa per descansar i recuperar son, mentre nosaltres i la Núria varem anar  al Prat de Llobregat ,on ella  tenia una cursa de 600m.                                                        Avui les hem deixat dormir fins força tard,  tot i axi  encara hem pogut escalar una mica a Gelida ( Poquet).  Les nenes volien marxar ,perque deien que plouria.(La veritat es que el cel estava una mica ennuvolat)

Escapadeta entre setmana amb la Núria

 

Ogassa la Cantera

Un altre cop a Ogassa i hem fet o intentat mes o menys les mateixes vies de sempre :

Via del Gat Mesquer,  Els ulls de la Gemma, Gran diedre, Roc Volador  i una del costat que no se com es diu.

La Núria i la Irene han fet una via  (Roc Volador ) la Núria no ha pogut amb el desplomet peró ha escalat molt bé, a la Irene li ha sortit prou bé,  només s'ha penjat passat el desplomet ( diu que ha vist una sargantana).

La varietat d'avui ha estat que ens hem trobat un ilustre blogger, que ha triunfat mes que una botiga de xuxes al costat d'un cole.

Les Nenes a el Roc Volador.

En Pere content despres de fer a vista un munt de vies.

Campionats de Catalunya de clubs Alevines

Avui la Núria ha corregut una cursa de 600 i una de relleus  de 3X600. Ella ha disfrutat molt i vol fer una entrada al bloc peró diu que no sap que posar, jo menys doncs és ella la que ha corregut, en fi s’ho ha pasat bé.  Ha tingut que esforzar-se més que altres cops doncs al ser campionat de Catalunya totes apretaven més, en la cursa de relleus jo crec ( vist des de fora és fàcil parlar) que s’han fet algun embolic.

Terradets via de l’Alba

Ja feia temps que no ens podiem escapar a fer cap via i per fi aquest cap de setmana el disabte ho vam aconseguir, va  fer bon temps i vam arribar prou d'hora, en fi que no teniem cap excusa.   

La via ens ha  agradat prou, encara que amb lo desentrenats que estem i la falta de rodatge ens ha fet suar i a les plaques més dificils hem tingut que treure  l'estrep. La via arriba a la falsa per la Reina, a la entrada al diedre hem montat un altre reunió per evitar tirar pedres amb els moviments de corda doncs teniem una cordada al Jardí dels Deus.

 

Dir també que el cable de la falsa feixa està una mica cascat.