Grimpaires de cap de setmana

Una mica de Bicicleta

2012-01-29T14:49:00.001+01:00

Rodalies de Mataró at EveryTrail
EveryTrail - Find hiking trails in California and beyond

Avui volia provar un recorregut que em van explicar ahir. Surt de la pista del Parc forestal, una mica més amunt del restaurant que hi ha. La pista surt a l'esquerra, és l'únic troç que he fet bé, aquest i més o menys la baixada fins aprop de la riera d'Argentona.A partir d'aquí tenia que buscar una pista per pujar altre cop, però una serie d'averies han fet que tirés per la pista gran que porta fins a Mataró pasant per la Hípica, les averies han sigut tontes, però contundents; primer una punxada, i al posar-me a reparar-la la bomba a fet figa i s'ha trencat, que oportuna! He pujat a peu un bon troç fins que per fi han passat un ciclistes i portaven manxa, hem pogut inflar la roda el suficient per arribar a casa pujat a la bicicleta.
Gràcies nois hem veia caminant i arrosegant la bicicleta fins a casa.

Malanyeu Stoc de Coc Monges Mascles

2012-01-22T20:41:00.000+01:00

Avui hem fet amb el Llàtzer aquesta bonica via, la Sílvia com que ja ha començat a entrenar la marató té l'ecalada deixada una mica de banda, que li farem¡, ja tornarà.

Quin dia

2012-01-08T16:31:00.004+01:00

Ja el sortir de casa ha estat complicat: primer el pedal s'enganxat amb una cadira arrosegant-la amb el conseqüent escàndol,després m'entrebanco amb el monopatí de la Irene, la roda fa caure un abric a l'entrada, ufff... com estic, deuen ser les ulleres noves que m'han portat els reis, al final en faran dormir a l'escala el dia que vulgui sortir amb la bicicleta. Aconsegueixo arribar el carrer sense més entrebancs. Aquest dies de reis he estat costipat i no he sortit cap dia amb la bici, avui es l'últim dia de festa i surto em trobi com em trobi. Degut al meu estat gripós tiro cap a les cinc Cenies, pujaré per Llavaneres, és més tranquil i si veig que vaig molt carregat i no tiro torno a casa i ja està, almenys rodaré una mica. Quan arribo a les Cinc cenies veig una multitut de ciclistes que quedo esgarrifat, deu ni do¡ si que hi ha gent, vaig fent i ja veurem.

Al final agafo el Gr que porta cap el Canigó i el vaig seguint tot xino xano, no és un camí que m'agradi gaire, però esta menys sol·licitat. Vaig fent fins prop de Sant Martí, aqui de cop en trobo una porta que en barra el pas, m'he saltat el corriol que tira amunt, giro cua poc tros i paro per intentar esbrinar on m'he saltat el caminet que baixa de l'ermita. Estic a prop d'una casa de la que surten dos gossos disparats cap a mi, consegueixo amb alguns crits parar-los i m'hen refio, un d'ells ( un mastí ) aprofita per mossegar-me, merda m'ha mossegat cabr... amb aquestes paraules i quatre crits més els faig fora, m'ha mossegat el cul el molt fill... en fi, intento marxar, però al girar-me tornen a l'atac sant torne-mi crits, i records per la seva familia , no s'acosten més i puc marxar. Quina merda el tio m'ha fet mal, al principi al no notar sang penso que tan sols m'he endut el cop, però al arribar a casa veig que si que tinc ferida. Les mossegades de gos si estan vacunats (cosa que no se) tan sols t'has de preocupar del tetanus i per raons laborals estic vacunat, en tot cas ja veurem com evoluciona la ferida. Altre cosa que m'ha cridat l'atenció és que amb tot l'escandol que s'ha liat els de la casa han passat de tot, i tenen que haver-se adonat que els gossos han atacat a una persona.

Segueixo la sortida i vaig fins a Canyamars, creu de Rupit, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Llavaneres i Mataró, no acostumo a tornar per la costa, però és maco i m'ha agradat, encara que l'arribada a Mataró és prou ... no se com dir-ho; el caminet és deixat, però és una llàstima perque el fa servir molta gent

Mataró-Canyamars-Arenys

EveryTrail - Find hiking trails in California and beyond

Acaba un any i en comença un altre

2012-01-01T21:08:00.000+01:00

L'ùltima escalada de l'any la vam fer tota la familia a Malanyeu, estavem convidats a dinar a casa d'un amic a Sant Julià de Cerdanyola, per lo que no podiem estar tot el dia escalant i just aquest dia que anem justos de temps tothom volia escalar, abans d'anar a dinar vam poder fer tres vies i disfrutar del sol d'una cara sud, un dia fred d'hivern.

L'última sortida amb la bicicleta ha estat la clàssica i sobada volta de Mataró a Canyamars, passant per la Creu de Rupit, encara que aquest cop he afegit una baixada direcció a la riera d'Argentona i rematant el dia pujant al Turó de Cerdanyola , (La Montaña de la Cruz) el que passa és que desde aquesta banda no he trobat camí prou bó, per lo que jo he remolcat més a la bici que ella a mi.

Mataró Canyamars Turó de Cerdanyola

EveryTrail - Find hiking trails in California and beyond

I la primera escalada de l 'any l'hem fet: el Llatzer, la Sílvia i un servidor, a Vilanova de Meia on hem fet la via Navarro.

FELIÇ ANY NOU

2011-12-31T17:08:00.002+01:00

3 dies dos Sortides

2011-12-26T21:04:00.005+01:00

Els dies de Nadal sempre són difícils de conseguir sortir; entre la família , els àpats, passar-se hores a taula consumint dolços i totes aquestes tradicions tant nefastes per la forma física, com per la butxaca, però tant agradables de caure en elles, jo personalment m'abandono a tots aquest plaers i si pot ser regant-los amb algun bon vi . Tot i axí la mala conciència i el saber que si m'abandono massa després ho pagaré car, fa que de tant en tant em decideixi de fer alguna cosa i la més cómoda entre àpat i àpat és la bicicleta.

Ja feia dies que tot treballant mirava cap el Castell de Burriac, fa temps que no surto cap aquella part amb la bici, el dissabte vaig tirar cap allà. Pujant per la torre Ametller, un cop a Burriac em vaig animar a allargar el recorregut fins a Órrius, les antenes de Cèllecs, Parpers i baixar per una pista petita fins el Bell Racó i d'aqui cap a Mataró.

Dilluns tinc que matinar per anar a l'areport i al tornar agafo la bicicleta per rodar una miqueta, encara que que em pasa el mateix i acabo anant al Corredor i tinc la pensada d'arribar-me al Dolmen, però veient les pendents ( i que tinc les cames ja força carregades ) penso que ja ho faré un altre dia, torno cap a casa i a seguir amb els dinars familiars.

Mataró el Corredor at EveryTrail
EveryTrail - Find the best hikes in California and beyond

Mataró.Burriac.Parpers.Mataró at EveryTrail
EveryTrail - Find the best hikes in California and beyond

Volteta per les afores de Mataró

2011-12-18T16:02:00.000+01:00

Després de passar la setmana amb un bon constipat i de donar per fet que el cap de setmana era per reposar i desferme del constipat, avui em trovaba prou bé i he decidit fer una volta curta per fer alguns kilometres a les cames, ja que el cap de setmana anterior el vaig dedicar exclusivament a escalar.
Surten poquets kilometres, però la volta apart d'un parell de liades que no la perjudiquen gaire es prou maca.

Volteta pels afores de Mataró at EveryTrail
EveryTrail - Find hiking trails in California and beyond

Cap de setmana per el Montsec

2011-12-11T22:24:00.001+01:00

Amb el Gordo teniem que anar a fer muntanya, per variar a última hora fem un canvi de plans i ens decidim per escalar a Vilanova un dia i l'altre a Rubies.
Arribem a Vilanova a les tantes i tirem cap a la Navarro en la que trobem una mica d'embús, bé tampoc tenim presa ni intenció de fer-la sencera a les hores que son, fem un parell de llargs, tirem cap a la font, sopem i baixem a fer el café al bar , per dormir pujem a Rubies.
Al dia següent escalem la via Maduritas Calientes, en un dia que comença entrenyinat i acaba ben assolellat, hem escalat tots dos dies, no ens podem queixar.

Roca Alta

2011-12-09T19:49:00.001+01:00

La Roca Alta es d'aquells llocs que feia anys que voliem anar-hi i mai ho feiem, (que si la pista ,que si ens perdem ,que em deixo els peus de gat...) Fa un parell de setmanes vam decidir tornar a provar d'anar-hi, aquest cop vam trobar bé la pista, el peu de via ,la via i feia bó, no teniem cap excusa per no escalar.Vam fer el diedre Farreny , el lloc, la via , l'ambient i que erem dos cordades a tota la paret ens va agradar i decidim tornar-hi un altre dia, per intentar fer la via Mantecas. Altre cop tot és perfecte i ens quedem sense excuses i tenim que escalar, bé en va faltar poc de trobar-ne una excusa bona fent el primer llarg, però d'alguna manera vaig arribar a la reunió. Esta bé que alguns cops costi de poder escalar a certs llocs, per el motiu que sigui, aixi segueixen quedant llocs per anar i descubrir, ( bé encara que estiguin descoverts per tothom menys per un )

Magdalena inferior amb la Núria

2011-12-06T20:04:00.001+01:00

Avui hem anat a escalar amb la Núria a Montserrat , hem fet una via a la Magdalena Inferior que té parabolts pintats de verd i no sabem com es diu, és una via que està al solet i deu rondar el 4artº , potser té algun pas aillat de 4art sup, bonica, molts seguros i al sol. Apa i demà a treballar ...

Sol solet amb l'Irene i una mica de Bicicleta

2011-12-04T14:11:00.001+01:00

D issabte amb la Irene vam anar a fer la Sol solet a la Miranda de Can Jorba, sortida divertida i una mica freda, l'unic detall del dia negatiu va ser un " xicot " que li molestaven algunes de les branques de la savina que està a la segona reunió de la via Escabroni Escapulini, i es va dedicar a trencar un peazo brancot amb l'escusa de la seguretat dels demés. La Irene va tenir un bon exemple de gent que no s'adapta gens al medi i vol al preu que sigui adaptar les coses a les seves necessitats.
Acabem al quart llarg fem un flanqueig per anar a buscar unes anelles de rappel i fugir d'allà abans de tenir oberbuking als rappels.

Diumenge les nenes es dediquen a la Marató escolar, la Sílvia a curar una grip que va començar a fer-li la gitza dissabte a la tarda i jo surto una estoneta amb la bicicleta.

Recurregut a Canyamars 3 at EveryTrail
EveryTrail - Find the best hikes in California and beyond

Una volta amb la bicicleta

2011-11-05T21:20:00.000+01:00

Ver Recurregut Curt en un mapa más grande

Mataró Montalt Llavaneres Mataró

2011-10-29T15:35:00.001+02:00

Ahir vaig fer una sortida amb la bici i vaig arribar més amunt de la Pedra de la Ferradura, però no vaig pujar al Montalt i la tornada la vaig fer pel mateix camí d'anada.

Com que estic de guardia i no puc anar gaire lluny, avui decideixo fer la mateixa ruta, però fent-la una mica més distreta i variada: pujant al Montalt i tornant per Llavaneres.
El que m'ha cridat l'atenció d'aquest cim es la cantitat de pessebres que hi han.

Avui però l'aparato de gravar les rutes no esta gaire fí i dona una alçada màxima de 647 m i el Montatl en té segons l'Alpina 596m. De pendent màxima em dona un 6% i ahir per el mateix camí ( sense pujar al cim) un 13% i l'alçada acumulada passem de 878 ahir a 833 avui, de velocitat màx. diu que he anat a 69km/h uff, el contakilometres de la bici en dona 52.

Ver Mataró Montalt Llavaneres Mataró en un mapa más grande

Mataró El corredor Parpers Mataró

2011-10-22T20:51:00.000+02:00

La setmana passada vaig anar al castell de Burriac i aquesta volia tornar-hi, doncs fins agafar la pista de Torre Ametller no em va agradar gaire. Però avui el dia és fresquet, està una mica ennuvolat i dona peu a fer una volta més llarga. Un cop al carrer decideixo anar al Corredor i si estic bé anar tirant cap a Parpers, si no al corredor giro cua cap a casa o a la Torrasa del Moro puc baixar cap a Dosrrius. Finalment consegueixo arribar a Parpers i allà agafo una pista que em porta cap a la riera d'Argentona.

Mostra Mataró El Corredor Parpers Mataró en un mapa més gran

Agulles de Comalestorres

2011-10-12T20:17:00.000+02:00

Al principi teniem que sortir cinc dies, però el canvi de dates per part del Gordo i una feina que jo no em podia treurem de sobre feia ja uns quants dissabtes; van fer que els dies fosin amb prou feines tres. Després de molts plans ens decidim per anar a fer una via a les Agulles de Comalestorres, més per trobar-nos-hi al peu de via que no pas per triar-la acabem fent L'hora dels adèus. Bona via en un lloc solitari o almenys nosaltres vam estar ben sols, és un bonic i silenciós paratje, tot i tenir a sota la transitada presa de Cavallers.

Mataró Torrasa del Moro

2011-10-01T13:19:00.002+02:00

Sortida i arribada desde el Parc Municipal.Volia baixar per el Dragonkan, me'he saltat l'entrada i he agafat la primera baixada a la dreta que he trobat, molt xula tot i que un mal càlcul m'ha fet sortir per les orelles de la bici i donar-me una bona costellada, de moment sense més conseqüències que una mica de dolor segons quins moviments i al respirar, en fi ja veurem quan em refredi del tot. La Sílvia en matarà, demà volem anar a escalar i ja veurem que tal estic de lo mio.

Ver 2011-10-01 07:53 en un mapa más grande

Inici del trencall que he agafat per pujar a Parpers.

Mataró - Canyamars - Riera Argentona - Mataró

2011-09-25T16:28:00.003+02:00

Ver 2011-09-25 08:13 en un mapa más grande

Tenía ganes de gravar un recorregut amb el telefon i ja la setmana passada vaig provar de gravar aquesta sortida , encara que és un recorregut sense problemes i qüasi sempre per bones pistes jo el trobo molt agradable de fer, i la baixada a Canyamars per la pista de la Creu de Rupit m'agrada és llarga, entre boscos, humida. La setmana passada el problema va ser que em vaig oblidar de deixar de gravar i el recorregut portava fins el menjador de casa, aquest cop ho he fet millor he començat a gravar a la sortida de Mataró i he parat al parc Municipal.
L'únic problema és que el tros del cami Ral que es creua amb l'Avinguda de la Cornisa que pasem a l'esquerra d'una casa molt gran he volgut provar un altre cami que surt també a l'esquerra, quant l'agafem la pista es divideix en dos una que baixa direcció a Canyamars (aquesta ja l'havia fet de pujada peró ) i un altre que puja a buscar una torre d'alta tensió, pujada curta peró dreta, arribo a dalt que no he baixat de la bici per no caurem, la baixada és molt trialera i la faig a peu la major part, a la que puc m'escapo cap al cami ral altre cop surto al costat de la casa una miqueta més amunt, quina mer.... tot aquest tute per no mourem de lloc, bé ja la conec.
La resta per el cami Ral fins la Creu de Rupit, Canyamars pujar per el cami de la font de la Moreneta fins el camp de futbol, allà espero una miqueta a veure si veig passar a la Sílvia i a la Núria que estan fent la Caminada per l'Alzheimer i per l'hora que és si no han passat tenen que estar al caure, no coincidim llastima em feia gràcia veure-les passar, segueixo cap a munt i baixo a la Riera d'Argentona per una pista petitona que està passat el camí que porta al Parc Forestal.

Aquest és el camí que han fet la Sílvia i la Núria a la caminada per l'Alzehimer, els ha agradat molt peró diuen que hi havia tanta gent que en els camins estrets quedaven embuzats.

Ver 2011-09-25 08:01 en un mapa más grande

Uns dies al Pedra

2011-08-28T16:11:00.004+02:00

Després d'unes vacances platgeres i molt mogudes per fi podem anar a la muntanya i marxem tots plegats uns dies al Pedraforca, els tractes són que nosaltres escalem un parell de dies, descansem un, anem a Saldes comprem, passegem i perdem el temps amb el que sigui, un altre dia el dediquem a caminar tots plegats ( vol dir fer el Verdet), tornem a escalar la Sílvia i jo i finito cap a casa.
Els plans comencem prou bé el dilluns podem fer la via d'en Melchor al dent del Cabirols i el dimarts la Pany sortint per la MªAntnia-Faus de la sur, de fet anavem a la de Tots, però la calor que feia ens va fer canviar els plans, per les ombres de la xemeneia, sortir per la Mª Antonia Faus va ser cosa de la Sílvia que va veure els pitons i tot que jo li deia que la via era a l'esquerra ella cap a la dreta que li feia bona pinta.
El dia de descans va anar com era previst ( deacansar) i el dia següent ja no va anar tan bé, a mig camí de la canal del verdet vam decidir tirar enrere doncs la Núria no estava gaira fina i costava molt arrosegar-la, vam tirar enrere, però a la Irene no li va fer gràcia pel que vam quedar que al dia següent ella i jo hi tornariem. Dit i fet el divendres ens aixequem d'hora i tirem amunt, al cap de tres hores i mitja tornem estar al refu esmorzant i la Sílvia pot marxar a escalar amb l'Armand al mirador, collunut un dia qüasi perfecte, tots hem fet alguna cosa, menys la Núria, però un altre dia serà. Dinem un bon arrós de muntanya que ens fa el Pedrito, recollim i cap a casa.
Agraïr a tots els del refu Estasen el seu bon tracte cap a nosaltres i a les nenes quant la Sílvia i jo estavem escalant, gràcies a tots.

mirant la cara nord

pujant cap al pic superior

grimpant una mica

foto de cim

la baixada

via Pany

Realitat Virtual al Lloro

2011-07-17T22:44:00.003+02:00

No se com ni per que vam decidir anar dissabte a fer aquesta via, no sortim gaire d'hora i entre dubtes si aparcar a la carretera o a Can Massana al final ens decidim per Can Massana, tot xino xano tirem cap a la via i un cop allà just arribem i no tenim temps per treure'ns les motxilles veiem un altre cordada que venen disposats a fer la mateixa via, és el Josep ( de Sant Pol) i uns amics seus, xarrem una estona i jo començo el primer llarg, ells desprès de pensar-s'ho una estona decideixen anar cap un altre via . Nosaltres anem tirant amunt fins la quarta reunió aquí decidim baixar-nos, ja estem cansats de navegar per diedres i xemeneies mullades i plenes de molsa, per altre banda tenim dos bones excuses la primera és que en el últim llarg que hem fet, canviant el material de costat doncs molestava per fer la xemeneia, m'ha caigut un cangur canal avall i la segona que tenim el gos a peu de via i no veig clar aixó que tenim una linea de rappels a l'esquerra que ens durà a peu de via. En tot cas la via no és gaire aconsellable de fer-la després dels dies de pluja passes més estona cuidant de no patinar que res més, una altre cosa a tenir en compte és que la tercera reunió no existeix han deixat un parablot per fer servir de Seguro un altre l'han desmuntat i un altre està xafat si volem fer-hi reunió cal preveure de portar una plaqueta i una femella, no és molt molest si sabem que la reunió esta petada, tan sols hem de preveure que ens faran falta cinc cintes més per arribar a la següent reunió, dos espits al sortir de la R espatllada més un pont de roca i tres parabolts per entrar a la quarta.

Ressenya escanejada de la guia del Luichi.

Sense Títol

2011-05-22T21:23:00.001+02:00

Dissabte a la tarda anem amb uns amics a l'Agulla de Céllecs ,doncs ells no conexien el lloc. Mentre nosaltres (la Sílvia i jo) fem una via a l'Agulla ells en fan una a unes pedres equipades a l'esquerra entre la sub placa i l'Agulla . Fem una via que està a la dreta del tot del xirinbolo que en realitat és l'agulla, dos seguros i reunió .
Aprofito per fer un regarder a l'entrada des de la bauma i veig que han petat el primer i segon seguro, un parabolt i un químic, no veig la nosa que feien, sempre hi ha algú que li molesta el que fan, ja s'ho faran era una bona entrada per fer les vies i les allargava una mica més.
Als nostres amics no els va agradar ni l'agulla ni la via que van fer a l'esquerra, a nosaltres la via de l'agulla ens va agradar prou... peró lo de l'esquerra no gaire, més aviat gens. No teniem gaire temps i vam plegar sense poder escalar a la placa que és el que els va agradar més.

Diumenge surto amb bici i intento pujar a Parpers per un camí que surt sota el pont de l'autovia de Granollers, acabo per un torrent que s'endevina un caminet de tant en tant, en fi em paso més estona pujant jo la bici que no pas ella a mi, passo per sota un pont que pot ser el de l'Espinal, després de moltes lluites amb esbarzers i altres arbusts, consegueixo sortir a la pista que porta fins a Can Ribot i d'aqui tiro cap a Parpers, Sant Bartomeu , la Mutua, Burriach, ja fa estona que m'he vegut tot el líquid que tinc i vaig cap a la font del camí que necessito aigua i refrescar-me amb urgencia. Comença a fer molta calor per anar amb la bicicleta, sobre tot a les hores que he sortit avui, tinc que matinar més o sortir a la tarda quant la calor afluixa una miqueta.
Tot plegat he fet: 39.96km, en 3:27h.

Solius

2011-04-03T20:30:00.000+02:00

Per fi la Marató

2011-03-06T21:35:00.003+01:00

Anem a pams: primer la Núria, el dia 25 ens van avisar a última hora que havia quedat classificada ( per els pèls) pel campionat de Catalunya a la prova dels 2000 m llisos, no va poder pasar a la següent ronda ,però va baixar la seva marca que la tenia en 8:57:05 i la va deixar en 8:44:05

.
D’aquí vam anar a escalar una estoneta a Montserrat ( feia més d’un mes que no escalavem) no teniem gaire temps i a més el dia era molt “ lleitxot” així que vam anar a Collbató. El lloc no ens va agradar gaire segurament degut a que ja anavem molt poc motivats entre l’hora que era i el dia que feia. Potser millor tornar un altre dia i amb menys presses.

I per fi aquest cap de setmana: dissabte la Núria li toca correr a Mollet amb tan mala pata que fent els 220 metres tanques, que no els acostuma a correr i aquest cop decideix provar-ho i es fa mal tan sols sortir i ja no pot fer res més.
Jo aquest dissabte per diferents motius sols puc sortir unes hores al matí o sigui que faig una volta fins a Canyamars per la creu de Rupit i tornant a Mataró per les torres d’alta tensió camí de les arrels. 31.41km en 2:31 hores.

Diumenge dia 6, dia de la Marató tan temuda per la Sílvia, a les cinc del matí es posa d’en peus i comença tot el seu ritual, nosaltres seguim al llit unes hores més i a les nou marxem cap a Barcelona . La esperarem a l’Arc de Triomf , doncs les nenes dimecres el van veure en un reportage de la marató a la tele, els va agradar molt el lloc i van demanar-me si hi podiem anar veure pasar la cursa allá , ens esperem una bona estona i en el grup de les cuatre hores la veiem pasar, força sencera segons ens sembla a nosaltres ens estem una estoneta més i marxem doncs les bufetes dels tres estan a tope.

Després de dinar jo decideixo fer una mica de bici i surto fins a Can Bruguera i baixo per les Torres peró per una pista que ahir em vaig saltar i tenia ganes de veure com era esta molt bé peró el final no m’agrada gaire em deixa en una riera amb molt de trànsit de tots terrenys amb poques ganes de compartir, millor la sortida per el camí de les arrels. Bona sortida encara que he estat tota l’estona amb l’estòmac una mica pesat amb l’arrós a mig pair. 13.12Km, 1:08.
Bé com explica en Ramon més amunt, per fí ja ha arribat “el gran dia”:
LA MARATÓ DE BARCELONA, ha sigut una experiència ùnica, diferent, explosiva i l’he trobada dura, sort de la pallissa d’entrenos que hem fet previamet.He trigat 4:11:16 hores segons el meu crono, encara m’han d’enviar el temps els de l’organització.

Mataró-Creu de Rupit-Corredor-Torrasa del Moro-Dosrrius-Mataró.

2011-02-27T16:29:00.001+01:00

La primera idea que tinc al sortir de casa és anar d’alguna manera a Parpers i a la Torrasa del Moroque no hi he estat mai i baixar directament cap a Dosrius que diuen que hi han algunes pistes prou maques per baixar.Al sortir de casa el cel està molt ennuvolat i decideixo no ficar-me a llocs que no conec i pujo per el Parc Forestal, cap a Can Bruguera i d’aquí a la Creu de Rupit un cop aquí, decideixo seguir el GR 83 fins a Coll Sacreu , però la cosa comença a baixar molt i no em fa gràcia tenir que fer-ho de pujada després ,axí que faig mitja volta i pujo al Corredor. Mentrestant el dia s’està posant cullonut per el que escullo tornar al plan inicial de conèixer la Torrasa i provar alguna baixada cap a Dosrius. Del Corredor doncs vaig a Can Bordoi d’aquí a la Torrasa del Moro, abans d’arribar a la Torrasa pregunto a un noi i m’indica per baixar per el Dragon Kan, em diu que ell hi va i m’ofereix de baixar-la junts,però li explico que tinc ganes de pujar a la Torrasa si o si,per lo que ell tira avall i jo pujo el poc troçet que em falta. Paro per fer un mos i beure aigua, llavors arriben dos ciclistes, tot parlant amb ells em comenten que busquen el Dragon Kan per baixar i amablement em conviden a afegir-me a ells. Tots plegats tirem cap avall , les indicacions del xicot que he trobat a la pujada son clavades i en un moment estem a la pista. Baixem tots junts i un cop a Argentona ells tiren cap a Órrius i jo cap a casa per la riera d’Argentona.

Entre anar a un lloc i l’altre he fet 47.21Km en 3 hores i 25 minuts.

1ª compe de la temporada de gimnàstica

2011-02-13T22:37:00.001+01:00

Aquest diumenge li ha tocat la primera competició a la Irene, mai sabem el dia concret i només et diuen el cap de setmana que és, aquesta vegada ha anat bé que a última hora ens diguessin que era diumenge, doncs d’aquesta manera he pogut quedar bé amb tothom, amb el Gordo i el Salva(dissabte que ja haviem quedat feia dies) i amb la família. Aquí deixo unes fotos del evento en espera de poder editar un video.

Sortida a Vallter

2011-02-13T21:00:00.001+01:00

Foto Salva
Haviem quedat tota una colla per anar a fer alguna canal, però les males condicions segons deien "en el internet" i altres incovenients fan que al final només quedem: el Salva, el Gordo i un servidor. Altre cop influenciats per "l'interné" i la mandra de fer quilòmetres el divendres després de sortir de treballar, fa que decidim provar sort a Vallter, ben bé es que teniem forces ganes de fer la sortida tots tres, i la canal és una bona rao, encara que potser no l'única.
Ja fent la aproximació fins al refu veiem que la cosa està escasa de neu, i quan es veuen les canals ens adonem que estan més que justetes. El Gordo vol provar estiguin com estiguin, finalment conseguim convençe'l de que no val la pena, "almenys jo estic ven convençut que es així", a la estreta ( que es la que voliem fer) es veu neu fins la cova, però després esta ben pelada, allà dalt l'únic que farem serà tirar-nos pedres, i aixó no ens ve gens de gust. Així que deixem la canal per un altre dia, fem una caminada, un bon àpat i cap a casa.

Mataró-Òrrius-Burriac-Mataró

2011-02-06T20:58:00.000+01:00

Surto de Mataró per la riera d’Argentona i pujo a Òrrius per la pista de la dreta de les Ginesteres, el camí està marcat , un cop a Òrrius baixo per la carretera i agafo la pista que du fins la Mútua, jo baixo per la pista que passa per sota de Banyadores per anar al coll de Burriac. Un cop al coll de Burriac seguint la pista agafo el primer trencall a la dreta, sense deixar la pista paso per el bosc del gitano , Torre Ametller i la pista acaba al pàrking dels Frares, segueixo el carrer fins el final, giro a l’esquerra agafo un corriolet (també a l’esquerra) que em porta directe cap el Cros.

El recorregut em dona 28.65 km en 2:24 hores.

MATARÓ-CANYAMARS-MATARÓ

Surto per la Riera d’Argentona per anar a Can Bruguera.De l’indicador que posa Palauet Cabanyes surt la pista que puja fins

a Can Bruguera, és una pujada llarga i mantinguda que sempre em fa suar la cansalada de valent , un cop a dalt faig una paradeta al costat del camp de futbol, segueixo per la pista de l’esquerra el camí es bifurca en dos, agafo el de l’esquerra i sense deixar-lo em porta a Canyamars, un cop a Canyamars em menjo l’entrepà assegut al sol a la plaça, remato la jugada amb un tallat al bar i de tornada per el mateix lloc, doncs vui provar una pista que baixa a la riera d’Argentona que m’han aconsellat, un cop a Can Bruguera i passada la pista del parc forestal ve una pujada, seguidament trobo el trencall de la pista que busco , és a l’esquerra. Un cop l’agafo, el primers metres són una baixada prou dreta , de seguida giro a la dreta i ja estic al camí de marres , aquest va baixant en diagonal i fent ziga zages fins la riera d’Argentona (això es el que em van dir) i més o meyns és el que fa.

He tingut que baixar-me de la bicicleta, un cop per que no tenia clar si passava per sota un tronc caigut i un parell de cops més per por.No acabo d’acostumar-me a anar lligat a la bici i segons quines baixades dubto i ja està, acabo a terra o fent mil filigranes per treure els peus de les cales, ja cap el final he anat trobant altres caminets, però clar, el que en va explicar la baixada va fer-me una bona explicació de com agafar-la, però es va oblidar de la part final, llavors vaig escollint a l’atzar i sense masses problemes arribo a la riera d’Argentona.

La sortida em surt 30.93km fets em 2.36h.

Sortida per el parc de la Serralada Litoral i del Montnegre Corredor

2011-01-29T22:44:00.003+01:00

Surto de casa per el carril bici fins a Cabrera i per la riera pujo cap a Banyadores i la Mútua, d’aquí vaig fins a Órrius, però un cop allà la sortida s’em fa curta i tiro cap a Sant Bartomeu, de cop en trobo al parking per anar a Can Boquet ja me he liat, torno enrere i ja per la pista bona fins a Sant Bartomeu, m’animo i segueixo el GR92 fins a Parpers, bé de fet no sé si le he seguit tota l’estona o a trossos el que sí sé és que he tingut que baixar-me de la bicicleta unes quantes vegades, per fí enllaço amb Parpers i segueixo el Gr per anar a Can Bordoi, en torno a perdre i aquest cop gràcies a un grup de ciclistes ens estiren a a un altre ànima extraviada i a mi fins el trencall de la Torrasa del Moro ells pugen cap allà i en conviden a seguir amb ells, però veient com estic ja fa estona que en ronda arribar al Corredor, per lo que tiro per la manera més curta d’arribar a Can Bordoi i segueixo el GR fins el Corredor ja amb més pena que gloria arribo prou justet de forces, paro una mica per descansar i pendre’m alguna cosa i cap a la Creu de Rupit i d’aquí per santa Mónica, Llavaneres i per les Cinc Sénies Mataró, a les Cinc Sénies estic tan justet que a qualsevol pujadeta tinc que tirar de plat petit

La Mútua

L’Agulla de Céllecs

San Bartomeu

El Montseny
Em surten 63.16 km fets en 5.20h. Poquetes parades, però si alguns trossos fets a peu, per arribar del Mirador a la Múta un caminet estret i al Gr 92 després de San Bartomeu, no sé si l’he seguit bé tota l’estona, he pasat trams molt trialeros i he tingut que baixar-me més d’una vegada.

Mataró-Llavaneres-Creu de Rupit-Corredor-Can Bordoi-Parpers-Òrrius-Mataró

2011-01-23T19:20:00.000+01:00

Feia temps que tenía ganes de provar de fer aquesta volta, peró mai em veia amb cor de fer-la, avui al sortir de casa la portava al cap, però he sortit amb la ideia de tirar cap a Vallgorgina i conèixer una mica el GR 92.
He sortit de Mataró per les Cinc Sénies i cap a Llavaneres i d'aqui agafo la pista que duu cap a Santa Mónica i que ens deixa al camí Ral GR83 , segueixo aquest fins a la cruïlla que o tirem cap el Corredor o a Vallgorgina, en un principi agafo el GR 92 i el segueixo una estona, però veient com baixava i que no portava estudiada cap manera de tornar que no fos per el mateix cami faig mitja volta i pujo al corredor, d'aqui fins a Can Bordoi .Traveso la carretera i segueixo la Pista fins a Sant Carles, remunto la urbanització i em deixa al Jabali de Oro, continuo per la pista de la cantera i vaig cap a Orrius , un cop a Orrius ja en tinc més que prou, per el que ja baixo cap a Argentona i Mataró.
La sortida entre liades una cosa i l'altre em dona 55.41Km fets amb 4.08h, he fet poques parades, una per esmorzar, però un esmorzar força ràpid assegut a terra prenent el sol, que falta feia, avui el termómetre no ha pujat dels quatre graus en tot el recorregut , bé els cops que le he mirat, tàmpoc he estat molt pendent d'ell, he parat potser un parell de cops més per xerrar una miqueta amb altres ciclistes que he trobat per el camí.

Canal de l'Ordiguer CADÍ

2011-01-16T15:51:00.004+01:00

El Gordo i jo mateix haviem quedat amb el Llatzer per anar al Gra de Fajol, doncs ell volia provar aixós de les canals peró la falta de neu ens decanta cap a la canal de l'Ordiguer. Quan ens aixequem i comencem a preparar el material el Llatzer es dona compte que s'ha deixat els grampons, mala cosa amb poca neu, la que queda no serà precisament tova i els resalts segurament destapats i glaçats, bé fem l'aproximacio i ja veurem que trobem, anar veient el que trobem fem la canal, l'únic que tenim que anar garantint unes reunions molt solides i a la baixada anar molt al tanto i assegurant també molt al despistat.

La canal té tots els resalts destapats i algun més, peró esta molt xula aixís.

Dia de Reis Pedalant

2011-01-06T16:59:00.009+01:00

Després de fer tot el recorregut per anar a buscar els regals de Reis amb les nenes, agafo la bici i surto a fer una volta abans de dinar. Surto direcció cap a la riera d'Argentona i faig la pujada de la Hipica que porta a Can Bruguera, una pujada temuda per mi, peró aquest hivern vaig millor que el pasat pujo millor, després del bikefiting i de fer cas a les millores que van dir-me haig de reconeixer que la cosa va millorant molt, i portant-la a un mecanic de veritat no als dro.... que me la van vendre la cosa ha millorat més encara.

La bicicleta en té ben enganxat fins al punt que molts caps de setmana si quedo per escalar em sap greu perdrem la sortida amb la bicicleta, té virtuts que me la fant molt atractiva, pateixes com si fesis una aproximació de les dures (almenys jo a les pujades) pots rodar molta estona i si tens sort vas ben sol, i mentre pedales pots anar-li donant voltes a mil coses, si ets a l'hivern la meva estació preferida per anar amb bici, sents les rodes trencant el glaç o et baralles amb el fang, amb una mica de sort tens un dia gris i espurneja una mica ( no ploure, el meu masoquisme no arriba a tant) , arribes al bar de torn fas un bon esmorzar i tornes cap a casa o segueixes fins tard segons et trobis i els compromisos familiars del dia, pots anar millorant les sortides o més llargues o més pujades segons et planifiquis, en fi una bona activitat

BON ANY A TOTHOM.

La Momia, via Pirinaic

2010-12-08T20:39:00.001+01:00

Jo havia fet la via Pirinaic amb la Inma feia un munt d’anys i pensava que la Sílvia l’havia feta amb en Sanabria, un dia que vam pujar a Sant Benet mentres jo picava al Tozal amb no sé qui. Un dia parlant-ne em va dir que no que havien fet la Gomez a la Prenyada, aixós s’havia de sol·lucionar, com pot ser que no tingués la Pirinaic a la Momia a la col-lecció, ja feia dies que buscavem la oportunitat i per fi aquest dimecres ens hi podem penjar, no ha fet el millor dia del any peró hem pogut anar fent.

Molt de fred molt de vent tot el dia sort que a la tarda tenia que sortir el solet.( segons el mapes del temps ).

1r i 3r llargs.

Mitja marató de Mataró

2010-12-06T15:25:00.002+01:00

Cap de setmana dedicat a corre i a la Bici.

La Sílvia la Núria i la Irene han corregut la mitja marató i la marató escolar de Mataró(respectivament) i jo he anat dos dies amb bici: dissabte i dilluns.Dilluns teniem que anar a escalar peró el cansament de les cames de la Sílvia i els pronostics de mal temps ens fa decidir de deixar l’escalada per dimecres.

A mi la bici m’ha donat força de si, tenia una mica de por doncs feia un parell de setmanes vaig acabar molt tocat d’una sortida amb la bici peró buscant recorreguts més llargs peró més planers que em permeten escalfar millor. He anat millor, de pas va més al teu rotllo i pots anar divagant tranquilament amb els problemes del pais de la feina de casa en fi pots anar arreglant el mon tot solet i sense necessitat de militaritzar a ningú.

Bé ja tenim la primera mitja de la temporada(com diuen els esperts) els primers kilómetres pensava que potser ho deixava estar, sempre té que haver una primera vegada per retirar-te d’una cursa o de qualsevol evento, peró avava fent i cap el 10é kilómetre les cames i el coco ja els tenia a tó, i vaig acabar en 1:55:54 , en fi satisfeta i per la próxima!!.

Cèllecs

2010-11-28T16:54:00.008+01:00

Per circunstàncies diverses han estat dos dies de placa de Cèllecs i poqueta estoneta. Cèllecs té que per arribar-hi tens una excursió molt més maca que no pas per altres indrets i és millor arrossegar a les nenes cap a la placa, que no tot el matí tancats a casa tragant tele o altres històries que tenen pantalles o pantalletes.
Dissabte vaig anar-hi amb el Gordo i un company de la feina, i diumenge amb la Sílvia, la Irene i la Núria tots dos dies hem escalat poquet, la Núria res de res, la esportiva no la motiva gens, que li farem de fet ella dissabte va correr un cross (1800m) per lo que té una bona excusa per no fer res.

Fet per la Irene i la Núria.

Esta mañana vi llover.......

2010-11-20T19:47:00.007+01:00

Aquest matí ens hem escapat per escalar a Montserrat, tot i que el temps no era gens clar després de molts de dubtes sobre que fer hem anat a esmorzar a Cal Xico, ens hem trobat una bona colla als que la pluja ens ha deixat sense poder escalar. La bona companyia ha fet que el temps passés volant i quant ens hem donat conte eren les dues de la tarda i com que ja no plovia hem decidit anar a Can Jorba a passejar el gos.
Al arribar i un cop fora del cotxe veient que el cel estava ja força despejat .... deixem la ferralla pillem les cordes unes cintes i el joc de tascons i tirem amunt a veure si veiem algo aixut, igual li fem un tientu!.
Al arribar al Joc de l'oca les vies de l'esquerra estaven totes xopes, tot buscant, en un diedre hi veiem uns parabolts a la paret de la dreta, i una corda fixe que puja pel diedre i com que està ben aixut i és molt atractiu decidim probar, la corda bé deu estar lligada a algun lloc, assegurant-nos als parabolts de la dreta i a un parell de tascons pujem el diedre, la corda està lligada a un parabolt que està al terra. Mirant amunt la fissura que segueix recte amunt es veu dificil de protegir amb els tascons, en canvi un altre fissura que surt a l' esquerra del diedre sembla més fàcil d'assegurar, es veu una expansió sota un petit desplomet, peró res més, la cosa ens fa dubtar i decidim que ja buscarem a les guies o al interné, si ens agrada el que trobem, ja tornarem, el diedre té bona pinta el punyetero.
Un cop a l'esplanada del joc de l'oca i resseguint el diedre veiem més amunt un altre expansió, peró cap més pista.
Recollim trastos i tot xino-xano tornem cap el cotxe.

Montserrat, Cross de Mataró

2010-11-17T22:09:00.001+01:00

Cap de setmana complert, dissabte varem anar tota una colla amb els nens inclossos a Montserrat a fer una excursió. L’intenció era: Can Masana, coll de Porc i cap el refugi d’Agulles i si podiem de camí fer alguna vieta amb la canalla.

La via amb la canalla no va poder ser doncs quant ho vam proposar cap nen tenia ganes, per lo que vam decidir que la fariem els que ja no som tan canalla. I la excursió també la vam tenir que retallar una mica doncs duiem un horari apretadet i en lloc d’anar en direcció cap al refugi al coll d’Agulles vam tirar ja cap a can Massana.

Diumenge totes elles estaven apuntades al Cross de Mataró, la Núria corria amb el club la Irene corria el Cross escolar i la Sílvia en la modalitat de veteranes, totes van fer-ho molt bé i s’ho van passar d’allós mes bé, la Sílvia va quedar segona de la seva categoria.

La Momieta

2010-10-03T15:59:00.001+02:00

L’esquelet via Torres - Homet

2010-09-26T20:39:00.001+02:00

Avui hem anat un altre cop cap a Agulles, aquest cop portavem al cap fer la xemeneia del Esquelet. Com de costum arribem a peu de via, (després de fer una visita a l’ avenc dels Pouetons,) esmorcem tots junts i amb armonia.

Fem el primer i segon llarg sense gaires problemes, encara que duiem la Núria un pel ratllada amb aixó de les xemeneies, quant faig el tercer ja m’adono que la cosa a la Núria no li agradarà massa, en fi ja veurem i l’ últim tram és un pel delicat, bé no cal donar-li més voltes ja sortirà el sol per on sigui.

Tal com esperava la Núria es bloqueja a la sortida de la reunió i ni la Sílvia al costat ajudant-la és capaç de fer-la pujar. La despengem fins a la reunió i puja la Irene on soc jo, muntem el xiringuito i cap avall, quant arribo la Núria està tranquila, peró no vol saber res de les xemeneies, bé doncs marxem amb un parell de rapels tenim el tema solventat.

Ja tornarem, o no.

Un any més

2010-09-20T21:43:00.003+02:00

Per tots és així, però en aquest cas parlem de la Irene que ja en té un de més. Després de prop d’un més reflexionant on anar a celebrar l’aniversari es decideix per fi pel el Bosc Vertical, convida a uns amics i son-hi. el bosc vertical és un montatge de cordes i cables per pasar d’arbre a arbre, bé a mi no és que m’agradi gaire, però de fet és a elles a qui els ha d’agradar.

És el segon any en anar-hi, i es el segon any que consegueixo que sigui la Sílvia l’adult que els acompanyi i jo em quedo donant voltes i fent fotos, tot i que rondino reconec que s’ho pasen d’allo més bé, i després de fer el mico, un pica pica uns refrescos i sense donarnos conta ens plantem a les quinientes, i el dinar sense fer.

Total un dia divertit en el que ja he estat avisat que s’ha acavat el rotllo de quedarme abaix, que un dia em d' anar tots quatre i no em podré escaquejar.

Somos (Labordeta)

2010-09-19T21:58:00.000+02:00

Dos Agulletes més amb la Kanalla

2010-09-06T22:49:00.001+02:00

La Màquina de Tren una mica d’Aresta Brucs i la Normal.

I La Sense Nom La Irene fent el burro a la via

Hem decidit funcionar com dos cordades mig independents, la Núria i jo anem junts , i la Sílvia i la Irene fan una altre cordada. Encara no podem ser del tot independents i hem d’anar esperant estar tots a la reunió per poder fer un altre llarg ,però ja falta menys. Hem tallat dos cordes d’esportiva antigues a cuaranta metres una i l’altra a cuaranta i cinc i cap a agulles a fer la prova, la experiencia ha estat collonuda .Com a cordades independents les nenes han funcionat bé, la Núria sempre tenia la Sílvia al costat, ella anava més tranquila i la Irene ha tingut més curro d’aquesta manera li toca assegurar a la Sílvia i recollir els llargs. I en quant a lo de tallar les cordes no et pots saltar les reunions o et toca desgrimpar tot el que has pujat , a part de això genial.

Mulleres Pedraforca

2010-08-27T10:12:00.004+02:00

Alguns dies estàs sencillament de sort i dilluns ens va tocar a nosaltres. Al arribar al refugi metàl·lic del Mulleres ens el vam trobar totalment buit, estavem contents doncs com a mínim podiem triar el lloc on dormir, però a mida que pasaven les hores seguiem estant sols, fem el sopar i mentre veiem sortir la lluna ens preparem per a dormir, segueix sense arribar ningú, quina maravella! compartir esta molt bé, peró poder pasar una nit sols amb les nenes en aquells paratges també és una bona experiéncia per a tots quatre. L’endemà quant ja baixavem ens anem creuant amb força gent que pujen a passar-hi la nit i no podem estar-nos de comentar la sort que hem tingut de poder estar sols a aquella llauna de sardines que és el nom que li va posar la Irene al refugi ( per lo de dormir capicuats i ser metàl·lic).

Dimarts a la tarda ja vam fer nit al refugi del Pedra la idea era fer un dia de descans i després fer el Verdet, peró el Verdet tindrà que esperar doncs no ens vam decidir a pujar-hi amb el gos, si baixem per el mateix lloc acostument a deixar-lo lligat quant la cosa es posa massa tiesa per ell i al baixar el recollim peró no ho vam veure clar.

Ailefroide 2010

2010-08-11T15:21:00.002+02:00

Aquest any hem tornat de vacances altre cop a Ailefroide, l’any passat el lloc ens va agradar i tenint en compte que no podiem anar massa lluny, doncs hem decidit repetir i de fet si fos per a mi repetiria molts més cops, el lloc el trobo una maravella. Pots fer activitats molt diverses : esportiva ,vies equipades, alpinisme, boulder i té altres virtuts com poder anar a peu qüassi a tot arreu. El camping té un preu raonable i amb molta llibertat de moviment, no tens hora d’entrada ni sortida, no tens una parcela establerta, pots fer foc, en fí jo no li veig gaires pegues.

Un cop instalats vam anar a escalar a un sector que l’any passat ens va passar desaparcebut i que encara no entenc com va ser possible . Per anar-hi amb la canalla té molt bon peu de via i les vies son fetes a mida per pares de família amb poc nivell ;)), el camí és curtet, desde Ailefroide agafem el sender de la Draye i en deu minutets ja som a peu de via.

Per començar el dia un petit lio amb la guia fa que comencem per una via de 5c o 5c+ encara no sabem ben be quina via era, la realitat és que buscabem algun quintillo sencillet, doncs encara recordavem de l’any passat que les plaques de 5b i 5c ens van posar les piles i realment la via ens les torna a posar, arribem a la reunió entre plors i tremolors, ens orientem mirem i remirem la guia i cambien de terç, i fem Tot Alu un 3b aquesta la fem rockpunt sence pillar-nos ni res( aixós ja està millor :-) ).

En total vam anar al sector dos cops i vam poder fer:

Le poux dingue 4c, Circulez y à rien boire 5c, Kakabouddha5c, L’atomisable petit homme Belge 6a+, Physofolie 5c, Luc y Luc 5a, Super Minos 5a, Mouton Noir 5c, Monsieur Anderson 5c, Effacée 5c+, L’Innommée 5c.

Parlar d’aquest sector no és per res més que el vam trobar genial per anar-hi amb els nens, són vies asequibles i ben asegurades només cal tenir en compte que les plaques aquestes tenen la seva gràcia.

La Núria a Le Poux dingue 4c

L’atomisable petit home Belge 6a+

Moutoun noir 5c, en aquesta via vam estar provant d’arribar a la primera cinta tant la Sílvia com jo i no conseguiem res més que tornar patinant a peu de via per fi la Irene es va posar els peus de gat i va solventar el problema.

Mouton noir arribant a la reunió.

En principi teniem que fer uns quants dies de Boulder la realitat és que només hem pogut fer un i no gaire complert doncs al anar a llogar un matalás a la botiga ja no en quedava cap , (no som gaire matiners a les vacances) la questio es que en vam estar fent una miqueta fins l’hora de dinar i vam pensar que al cap d’un parell de dies ja agafariem un matalas i en fariem mes.

Peró un petit incident amb un tronc ens ha fet tornar abans d’hora cap a casa i ens hem quedat sense el boulder (la Irene i la Núria) ,una via que voliem fer nosaltres (elles ja estaben conformes a quedar-se soles unes hores) i algunes excursions, en fi un altre any serà.

Matinal al Contravent

2010-08-01T21:39:00.007+02:00

Diedre Manel 4+

Esperonet 5+

Placa Negra 6a

Momento Mori 5+

Formiguera 5+

U2 5+

Actualitzem el Blog

2010-07-11T21:51:00.001+02:00

Anem a veure, la setmana passada amb les nenes vam estar a la Magdalena Inferior, fent una via que es diu “La que faltava” , va anar bé dintre del que cap doncs la Núria no tenia un bon dia i va patir mes del compte, sort en vam tenir de la Irene i la seva paciencia.

Aquest dissabte la gran, va voler convidar a una amiga seva a escalar, amb aquestes caloradas no sabiem on anar i al final la Sílvia va tenir l’ideia d’anar a la Miranda de les Magdalenes a fer primeres tirades, a part del munt de gent que arriba a pasar per aquest lloc, s’està molt bé , estavem molt fresquets a l’ombra i a l’ aproximació passant per el camí del restaurant els va agradar molt, totes les cisternes tenien aigüa i capgrossos de totes les mides, les nenes(eren quatre ) crec que van estar més estona mirant i contant bichos que escalant.

I avui amb la Sílvia ens hem pogut escapar sols (una mica tard pero sols) I ens hem decidit per L’Anglada Guillamón de la Trompa de l’Elefant ens hem carregat les motxiles amb un munt de friends, tascons i apa. A les deu i picu ja estavem pujant les escales hem arribat desmontats. Aprofitem a peu de via per esmorzar i descansar una miqueta, preparem trastos i cap amunt .

Per sota del bosquet de la primera R ens ha semblat que habia caigut alguna cosa, està molt brut de sorra i ens hem decidit a entrar-li per la dreta que semblava més net, anavem una mica preocupats com serien les reunions, doncs els burils tenen ja la cinquentena. La sorpresa ha estat que ja fent el segon llarg la Sílvia es troba un parabolt, petit peró un parabolt , fa el llarg seguint la variant que passa per la fisura i es troba tres parabolts més i la reunió reforçada amb dos parabolts . A la resta de la via ja sols hem trobat expansions noves a les reunions totes estan amb dos menys la de després de la xemeneia que en té un, hem de tenir en compte qué a totes trobarem els burils antics o sigui que estan prou ben assegurades. A dalt de tot ens hem liat ( per variar) i hem acabat sortint força a l’esquerra.

Molt bona via

Montgrós via Griviola Bella

2010-06-26T22:45:00.003+02:00

Toca el despertador, però si avui no treballo osti si l’he posat per anar a escalar, aixó de matinar no m’agrada gens, fem el café sortim cap a Montserrat i arribem a Can Jorba sobre les vuit del matí, comencem l’aproximació cap el Montgrós, a les nou ja estem sota la rampa de després dels blocs pintats amb el nom de Montgrós, ens mengem els bocates tranquilament ,ens equipem i tirem amunt .

L’any pasat ja vam provar de fer-la ,però el que semblava una tempesta ens va fer baixar de la segona reunió i tot es va quedar en un no res mala sort . Jo havia fet el primer llarg aquell cop i no volía tornar-lo a fer , doncs si no vols caldo te dos taces altre cop em toca, apa a fer matojo tracció i asegurar-te llaçant el matojo traccionat, es ben bé per tenir algu per passar la corda, sort que no es un llarg massa difícil. Tot ha anat prou bé fins el quart llarg que la Sílvia tot i mirar-se la ressenya, preguntar , tornar a consultar la ressenya que duiem i que es veu clarament que tenía que passar la savina per la dreta ella ha passat per l’esquerra , de fet ha arrivat a la bauma igualment i ha trobat una reunió per lo que fent un canvi ha estat tot sol-lucionat. Jo crec que la culpa la te el Zapatero i la seva politica que la tenen confosa i es pensa que té la dreta a l’esquerra o que l’esquerra és com la dreta.

Primer i segon llargs

Tercer cinqué i cim.

Miranda de les Boigues

2010-06-24T22:38:00.001+02:00

Sortim tard, massa tard, la revetlla ens ha passat factura, fem unes visites obligades i sortim cap a Agulles . Un cop passades les Portelles ens seiem en una ombra i mirem la guia per decidir on anem, ens decidim per la Miranda de le Boigues, si més no està a prop, per el cami el Pelut té una trifulca amb una cabra que acaba bé per tots dos. Es miren una bufa , l’altre borda i cada un segueix el seu camí. “Temin que fer que el Pelut es miri en un mirall i prengui conciencia del seu tamany.”

La via és prou maca, tot i per trobar-li pegues podem dir que la primera reunió on l’han montada no té massa sentit, jo me l’he saltat i he fet reunió a l’arbre, és més comoda i crec que és el seu lloc i tenim un espit del 10. La baixada anant amb les nenes hem fet dos petits rapels, un d’un espit del deu i l’altre una savina prou bona, es desgrimpa bé, peró nosaltres hem fet rapelar a les nenes( és un pel més lent peró més segur ) . Bona via i bonica agulla tot i que tenim discrepancia entre les nenes la Irene diu que li va agradar mes l’Agulla del Capdemunt, i a la Núria li ha agradat més aquesta.

Al Costat de la Placa de Cèllecs

2010-06-20T23:27:00.001+02:00

Dissabte i diumenge la Irene ha estat molt ocupada doncs al gimnàs organitzaven una competició i una exhibició i jo no podia anar molt lluny per el rotllo de la feina, així que decidim sortir un dia encara que sigui a correcuita . Al arribar a la Placa estava abarrotada, gent escalant, fent rapel i més coses, la vam pasar de llarg i vam anar al sector que està just a la dreta vam estar fent les tres vies que hi han i després la placa ja estava qüasi buida vam atacar les dos vies de placa de l’esquerra dos escalades de placa molt maques, de les tres primeres que vam fer potser la que més ens va agradar és la que està més a l’esquerra ( Mingomaniac??)la següent està prou bé i l’altre encara busquem com fer l’entrada després te un parell de pasos de placa prou interesants.

Tots cuatre a fer unes VIES.

2010-06-13T22:33:00.007+02:00

Avui tots hem anat a fer unes vies a Agulles:

La via normal de la Portella petita i una via de l’ Agulla del cap d’Amunt. En general tots quatre ens ho hem passat molt bé, si no recordem que ha fet molt de vent . Ha estat un dia divertit i crec que REPETIREM!!!

Pujant per la primera Agulla.( La Portella petita)

Fent el rappel .

De camí per anar a una altre agulla.

La Núria fent el primer llarg i la meva mare assegurant.

Elles dues al cim. El papa i jo preparant el rappel.

Totes tres baixant de tornada cap al cotxe.

Publicat per:

Irene:-)

1ª Via de més d’un llarg de la Núria

2010-06-05T22:16:00.002+02:00

Avui representava que teniem que dur a la Irene al Memorial Joaquim Blume, però l’entrenadora ha dit que ja s’encarregava ella i de cop hem tingut un dia per escalar, quan arribem a Montserrat ja era el migdia primer hem agafat el cremallera fins a Sant Joan i hem anat tirant cap a la Magdalena inferior per fer la Benson, un cop a peu de via estava ocupada per uns nois, com que teniem que esmorzar-dinar ens hem jalat els bocates i a la que hem tingut la via lliure doncs apa al lio. La cosa ha anat molt bé i sembla que a la Núria li ha agradat aixós de fer reunions, llargs de corda i maniobres amb les cordes, no l’hem vista massa agoviada, ella comentava al baixar que li havia fet una miqueta de por ….tampoc és dolent tenir una mica de por, mentre no passi a més.

l’esmorzar i el primer llarg.

Primera reunió i segon llarg

Segona reunió i ultima tirada

I el CIM

Ven Suri Ven

2010-05-31T20:30:00.001+02:00

Dissabte no tenim tot el temps del mon doncs jo tinc que estar a la tarda a Mataró peró amb el Gordo feia molts dies que no sortiem i teniem ganes de tornar a fer-ho, decidim anar a la Oest d’Agulles a fer la via Cerdà Riera. Intentem sortir d’hora al matí per tornar a una hora de la tarda que em permeti ser puntual, a quarts de deu o les deu ja estem liats amb el primer llarg una via molt atractiva en un paratge més que atractiu. Bona via amb un equipament a base de pitons on sols trobarem tres expansions ( dos espits i un buril ) per asesgurar·nos. Una escalada que sempre deixa bon gust de boca, encara que t’arroseguis una miqueta més del normal.

El Gordo ja fa com la Sílvia no porta mai la càmara i clar només surten ells a les fotos.

Uns dies molt calorosos…

2010-05-24T22:25:00.001+02:00

Banyadores. (D’ esquerra a dreta : la Núria i jo.)

La Desdentegada. (ell també ha passat calor)

Ahir varem anar a Banyadores i tots durant el matí varem escalar una mica, feia molta calor.

I avui hem anat a Monserrat ( la Desdentegada). Al camí d’anada ha fet molta calor. També hem escalat tots, tot i que la calor a primera hora del matí era insoportable. A última hora nosaltres ( la Núria i jo) volíem escalar : així que la Núria m’ ha assegurat a mi i deprés jo a ella. En general tots ens ho hem passat bé.

Irene.

Bodas y Banquetes

2010-05-18T22:14:00.001+02:00

Tenia ganes de tornar a Terradets i aquesta no la teniem, encara que em feia dubtar la sortida per la Mescalina, amb la Sílvia ja l’haviem fet i la recordava durilla. Molt serà que no ens en sortim, diumenge sortim de matí de casa amb la intenció de fer tants metres com sigui possible, quan comencem a escalar ja veiem que la paret està molt concurreguda. Tenim almenys dos cordades a la Mescalina i crec que dos més a la Vidal Farreny, de moment no ens afecta gaire. Quan arribem a la Mescalina quedem enmig de les dos cordades la cordada del devant ja està al lio i nosaltres ens hi fiquem tot seguit. A la Sílvia se li entrevanca el pas desplomat i veient que estem estretenint a la cordada del darrera ( un parell de nanos Francesos que deunidor com hi van) els deixem passar , ells s’enrollen i li passen la cinta a la Sílvia. Aquets tiren, peró els del devant no tant i tenim que anar fent cua tots els llargs ,al final en el llarg de 6a+ la cordada del davant, el que fa de primer no li surt el llarg i es té que despenjar quasi de dalt de tot li faltaven tres o cuatre pasos mala sort, els Francesos pasen i desapareixen ,”com està la kanalla quina enveja”, els altres per fí s’en surten i la Sílvia amb un parell de pasos d’estrep s’el curra amb un plis, ja sols queda el llarg que et pots quedar empalat i ja serem a la feixa, poca gràcia que em fa fer aquest pas, però surt i cap al bareto, voliem sortir per la Vidal-Farreny , però s’ens fa tard tenim que anar a casa i després a buscar les nenes i no ens podem passar si volem que els avis ens tornin a fer de canguros un altre dia.

La bici, els meus mals ,el bikeffitin i la mare que . . .

2010-05-03T22:08:00.001+02:00

Torno a agafar la bici després d’un paron obligat per mals de tota mena, a les espatlles, colzes, mans i jo qué sé més. No fa gaire vaig canviar de bicicleta per una de boble, des de aquest moment no he parat de tenir mals, ( ja fa anys que tinc alguns tendons sempre a punt de fer-se notar) també haig de dir que faig molts més kilometres que amb l’altre i surto més sovint, al principi anava a ajustarla on la vaig comprar, però ja veia que no en saben més o no volen saber-ne més, algunes sortides un pèl llarges convinades amb alguna escalada al dia següent , em deixen molt tocat i ja amb un dolor que no fa massa bona pinta, decideixo descansar esperar que tot deixi de fer mal i a més vui fer-me un bikeffiting d’aquest, vui saber que està pasant amb la bici o si soc jo, que millor que busqui un altre esport . Total la conclusió de tot, és que és una bici un pèl diriem llarga que tot i canviant la tija per una de nova amb la nou recta i el seient tant endavant com permet, encara li faltaria una miqueta.

La setmana pasada vaig sortir per provar-la, una volta curteta, fins la creu de Rupit. Aquesta setmana el dissabte surto cap a Dosrrius per trobar alguna pista que m’agradi i conèixer la zona, la primera que agafo és una que porta fins a San Carles, bé això ho sé ara, allà vaig preguntar a un cicliste que feia el mateix camí , però al inreves, per situar-me una mica, es va quedar sorprés que anés sense “Gepeese” ni ruter, ostres! És que si tinc aquestes eines ja no em caldria dedicar alguns caps de setmana a perdrem. Potser si que m’agradaria anar amb un aparell d’aquest tot és provar-ho, peró reconec que el joc de anar a buscar un enllaç entre pistes que conec o sensillament agafar-ne una a veure on va, ja m’esta bé. Que segons on surti renego i em cago en tot aixó també és veritat, peró és més divertit crec…, tornant a l’ho d’abans no en vaig treure aigua clara de la continuació i vaig fer marxa enrera, al tornar cap a Mataró al començament de la carretera de les Ginesteres ( Argentona) surt una pista que porta fins a Orrius com que encara era d’hora tiro cap a munt fins a Orrius i baixo per una pista que surt un cop passat el poble, és l’última després la carretera ja comença la baixada. La volta em dona un total de 44 km i tres hores i picu de bici no està malament, tot i que les pujades més dures he tingut que parar i fer-les a peu no estic per tirar cuets.

El diumenge voliem anar a escalar peró el dia esta molt tonto i no ens bé de gust gastar gasoil per anar a tancar-nos al bar, i les convenço ( no costa gens ) per agafar les bicis i anar tots a Dosrrius, dit i fet sortida familiar a Dosrrius i de tornada rematem la volta al paseig maritim, total 2 horetes i trenta minuts , 27.46 km.

(I avui torno a estar trencat, merda al final no podré fer res.)

2ª Fase campionat de Catalunya

2010-04-18T15:25:00.001+02:00

Aquest cop l’ hi ha tocat a la Irene anar a competir a Gràcia (Barcelona)per a nosaltres ( els espectadors: la Núria, la Sílvia i jo) ha estat una competició simpàtica , no se perquè, però en general una sortida amb molt bon rotllo.

Quant la Irene i el seu grup ja havien acabat de competir encara teniem que esperar unes hores per l’entrega de premis. Axí que vam anar a fer una visita al parc Güell.

També va estar bé, perquè la competició no es va retrasar, al contrari va acabar abans del previst .

Terradets Expres

2010-04-18T14:05:00.001+02:00

Seguint amb les posades al dia ara toca la setmana pasada.

Vam estar a Terradets amb la Sílvia i sense les nenes, en un principi voliem anar a Montserrat peró les prohibicions i restriccions ens van fer canviar els plans. Una cosa va marcar tota la sortida i va ser que per aprofitar que encara no haviem endreçat del tot després de Setmana Santa vam ficar el material en una bosa i no a la motxilla, tot dins la bosa i cap a Terradets, a la font ens donem compte que no portem les cantimplores, merda sense aigua i a Terradets en un dia de sol en el cotxe per defecte sempre en portem una, peró es un litro per dos persones uff un pel just, és igual anem, potser surt algun núvol salvador.

Ens fiquem a la Vidal Farreny gran via, sempre seguint fisures ,diedres, cosa que la fa molt lógica i maca de seguir, suficienment equipada per poder confirmar que estàs a la via de tant en tant. No la vam poder acabar, el núvol salvador no va sortir i quan vam arribar a la feixa sols somiavem arribar a la font. Nosaltres de material vam dur uns aliens “ el famos semafor” , camelots desde el 0.5 fins al 2 i tascons de cable tot ens va fer servei, els tascons per els ponts de pedra es van mostrar molt eficaços.

Setmana Santa a la Mussara

2010-04-18T13:12:00.001+02:00

Si fos per mi ja poca cosa tinc que dir. A la Irene li fa gràcia publicar en el bloc, peró no li fa molta posar-se a escriure , aixós és com tenir gos a uns els fa grácia tenir-lo i als altres ens toca passsejar-lo i fer tota la feina que comporta tenir un animal a casa.

Piarem doncs ja que és el que toca.

Per setmana Santa varem anar tres dies a la Mussara no ens podem queixar del que vam poder escalar, ni de l’estada va ser una sortida de les que ens agrada, montavem i desmontavem la paradadeta cada dia un parell de cops, tant per menjar com per dormir , total dos nits i tres dies de monte tot de p… mare.

Segon dia

El tercer dia feia moltíssim vent i vam decidir anar a fer una excursió per la Mussara i després de dinar a la tarda vam aprofitar per escalar una miqueta abans de marxar cap a casa.

Evidentment en cap moment diem que les vies hagin estat fetes al Rock punt.

Banyadores.

2010-03-21T23:37:00.018+01:00

Aquesta sortida a les Banyadores no té res d'especial si no fos que la Irene ha decidit començar a fer de primera, en total ha fet sis vies cinc de primera i d'aquestes cinc una l'ha fet ella, després la Núria l'ha fet de segona, i ha tornat a pujar la Irene per desmontar-la, jo sols els he fet falta per assegurar i la Sílvia per les fotos.

Neu, Fang i Roca

2010-03-15T23:10:00.001+01:00

Aquesta era la fila que feia el camí de la font del Malpas dissabte al matí, peró, no era res comparada amb la que va de la Creu de Rupit a Canyamars, va arribar a un punt que ja no sabía si havia sortit a rodar amb la bici o si estava fent aixecament de bicicleta, en vaig aborrir de pasar arbres caiguts amb la bicicleta a la meva esquena. Va estar una sortida completa entre els arbres, postes, glaç i aquest fang enganxós que sembla que la bici no vulgui rodar, vaig acabar valdat.

Diumenge amb la Sílvia vam anar a Vilanova a veure si podiem escalar sense pasar fred, almenys el pronóstic del temps era bó per diumenge i així va ser, va fer un bon dia de sol, tot i aixins seguiem amb la tonica del disabte: neu per tot arreu, bé a tot arreu no, la paret estava neta i seca no com l’ aproximació i la baixada. Que li farem, la perfecció és difícil de conseguir.

aproximació a la via

Allà mateix ens vam decidir per anar a la Musical Expres i la vam ensertar, peró no puc dir el mateix de la baixada que vam acabar xops com ja hem dit no es pot tenir tot.

La baixada.

Busca que Buscaras

2010-02-28T09:36:00.009+01:00

Al matí he sortit tot decidit a trobar la manera d’anar a Órrius desde Mataró pujant per l’alberg Juvenil. Aquest camí l’habiem fet molts cops ja fa anys amb en Sebastià ,quant teniem la bona costum de sortir amb bici molts dissabtes, recordava especialment dura la pujada del carajillu ( cada colla li deu dir d’una manera diferent i potser ja tenia un altre nom antigament??) ostres, sí és dura no he estat pas capaç d’acabar-la dalt de la bici, avui ha estat la moda d’anar-me baixant de la bicicleta, que dures són les pujades per aquesta banda del Maresme. Un cop a Burriach teniem controlada una pistilla que canviavem de vesant sense perdre alçada, no és el primer cop que intento retrobar-la sense cap éxit, he acavat baixant cap a banyadores per després pujar fins una torre de vigia, que es veu des de una mica més amunt de les Banyadores, quant he arribat a la torre ha començat a ploure i ja m’he donat per vençut, no em volia mullar massa, i he tornat més o menys per on he vingut, dic més o menys per que un cop a Burriach plovia més fort, i he baixat cap Argentona. Més tard parlant del recorregut m’han dit que si seguia una miqueta més ja trobava el camí que baixa de Céllecs, llàstima li tinc moltes ganes a aquest recorregut, tot i que les pujades son molt dretes i mantigudes massa per el meu gust.

Les fotos son fetes amb el telefon i no es veuen massa bé.

Paradeta despres de la pujada del “carajillu”, si hagués pogut ja m’el hagues fotut un carajillu “d’anis las cadenas” he trobat cadenes i pistes tancades per tot arreu.

I Burriachn vist de l’altre banda. Huy que bonito es mi maresme, lo mires por donde lo mires, con su montaña, su mar, su Burriach sus rieras llenas de mierda, sus urbanizaciones..

I per aquí es tindria que veure la torre on he dit que

“ja ni ha prou.”

La volta a donat un total de 29.24Km i he estat 3h, aquest cop sense paradetes al bar.

A la tarda la Irene ha anat a una competició a Vic amb la colla del Gimnás:

Hi havia moltes nenes i a més a més la competició anava endarrerida, tenia que competir a les vuit i varem començar a les nou.Vam tenir sort perquè anaven per feina i a tres quarts d'onze ja ens anavem cap a casa.I per si no n'haviem tingut prou com que erem de les ultimes de la fila per sortir i recollir un obsequi que et donen a cada competició per haver participat, no els quedaven més i marxem amb les mans buides.

I avui Diumenge per variar una miqueta ens hem decidit per anar a escalar tots quatre.
Torno a tenir guardia aquesta setmana pel que no puc anar gaire lluny, hem volgut ser originals anant a Banyadores, ha fet bon dia i hem pogut escalar força en el sector més clàssic. Nosaltres no som gaire aficionats a anar a Banyadores, peró potser és més per la gentada que sempre hi ha desde el reequipament i ampliació dels sectors que no per altres coses, doncs jo m'havia fet uns tips de anar-hi, és un lloc que desde Mataró no es una bogería anar-hi a peu o amb bicicleta i al migdia més o menys estar a casa dinant.

Foto original i mai vista de les Banyadores

Foto de la meva nena fent una via a les Banyadores.

Vaya, Vaya, aquí sí que hay playa

2010-02-21T17:57:00.001+01:00

Dissabte per qüestions de jalar familiars va tocar bicicleta la volta de sempre un xic escurçada, per poder ser d’hora a casa.

Diumenge voliem escalar, qué sí aquí , no millor allà, peró al final la previsió del temps ens fa decidir per anar a pasar l’estona a Calella, és un lloc que dona molt de joc amb els nens, doncs no tens problemes d’aborriment mentre escales, tenen espai per jugar. A qui no l’hi agrada jugar a la platja? Escalem tots quatre, primer nosaltres i després les nenes fan un parell de vies cada una, bé la Núria aquest cop ha estat més fanàtica i ha volgut repetir una de les vies. Total un día divertit entre el jugar a la sorra i la mica de tibada, tampoc preteniem res més.

Una

i l’altre

Coses Variades

2010-02-15T21:36:00.001+01:00

Dissabte la Irene va participar en un Cros Escolar que es va fer a Mataró, l’Institut per motivar-los a fer esport els hi puja la nota si hi participen , encara que no es pot dir que els profes ajudin gaire doncs van avisar el mateix divendres que tenen carrera el dissabte, el dissabte un cop a lloc jo almenys no vaig ser capaç de veure per enlloc el profe d’ educació física, conclusió: soles a la linea de sortida sense escalfar ni ningú que les orienté’s una mica, parlem d’una carrera de mil metres i d’un dia molt fred, almenys algú que les fes rodar i quatre estiraments .

Va quedar molt contenta doncs va guanyar en la seva categoría, aixó de tastar podium té que ser llaminer, ella segueix dient que es queda amb la gimnàstica que lo de correr cansa massa.

En quant a la Núria tenia que anar a competir a Terrasa, ella també va quedar contenta doncs va quedar tercera del grup amb el que va sortir, encara que que no de la seva categoría doncs van sortir en diferentes tongades i per temps va quedar l’onzena. Jo estava amb l’Irene i no la vaig veure, peró diuen que va fer una bona carrera. Diumenge el vaig dedicar a fer un altre sortida al Pedraforca aquest cop estava tot amb forces bones condicions, el gel un pél trencadis i gens plastificat ,que li farem no es pot demanar tot.

No sé com es diu aquesta via és l’ultima de totes, molt maca per accedir a la columna del Verdet.

La columna del Verdet i la del Arbre.

Dos dies de bicicleta

2010-01-31T20:24:00.001+01:00

Aquest cap de setmana per raons de la feina no em puc allunyar gaire de Mataró, o sigui que toca bici. El dissabte tenia previst fer una sortida curteta per veure què tal funciona la cosa ,fa ja un parell o tres de setmanes que no agafo la bici, amb això del gel i anar a fitxar a Montserrat. Total que surto amb l'idea de fer un recorregut curtet encara que després pensant que potser demà farà malt temps i no podré sortir tiro cap a Canyamars , Creu de Rupit , Can Bruguera i Mataró en surten 31Km ,massa per les meves cames. Al dia següent toca anar al Corredor, però ja a les primeres pujades del Parc Forestal noto les cames cansades, tot i així aconsegueixo arribar i tornar sencer, bé amb algunes paradetes una per esmorzar i altres doncs...... per coses de la bicicleta. Aquesta sortida em dona 37Km no està malament, he quedat prou content tot i tenir les cames trinxades, dos dies seguits i fent aquests quilometres per a mi és massa.

La foto és d’ unes colònies de l'Irene, no té res a veure amb l'escrit però a ella l’agrada.

Cros ciutat de Mataró

2010-01-24T14:34:00.001+01:00

La Núria avui ha corregut el cros de de Mataró i la Sílvia s'ha dedicat a servir bocatas i cafes al bar. Si jutgem per la gentada que hi havia, la cosa ha tingut molt d'éxit, era qüasi imposible moure’s per enlloc. Nosaltres a la que la Núria ha acabat, la seva cursa hem plegat veles deixant a la Sílvia abandonada a la seva sort darrera un mostrador ple de gent famulenca demanant bocates.

Sortida d’alevines multitudinaria de 220 atletes.

Massa fred a la Baby de la Bessona

2010-01-23T22:07:00.004+01:00

Massa fred, per nosaltres clar, hem fet tan sols un llarg i cap a la tasca a fer un bon apat. Ultimament no l'encertem ni a tirus.

Cap de setmana per Bielsa i voltants

2010-01-18T20:36:00.002+01:00

Dissabte arribem cap a les tres o les quatre a la boca sur del tunel de Bielsa tot decidits a fer algun llarg per aprofitar la tarda, ens vestim i anem cap a Sueñós de agua de la que tot i tenir que esperar una miqueta per poder-nos col-locar pel mig del que sembla un curset que estan apalancats al primer llarg i el tenen tot ple de cordes, ens dona temps de fer tres llargs, esquivant cordades que rappelen o elles ens esquiven a nosaltres, tenim prous arbres per anar-nos repartint i no molestar-nos uns als altres a les reunions. Ha estat prou bé, llàstima que el gel sembla més de peixeteria que allo que’n diuen “plàstic”, com deia un noi que ens vam trobar a la via és gel per mojitos.

Al dia següent volem anar a la via del costat (Ponte el Neopreno),
peró no hem pas vist que el termómetre es posi mai ni tan sols a cero i tenint en compte l’estat del gel el dia abans i el termómetre(alt) al matí ens decidim per la boca Nord, al arribar-hi està nevant i no sembla que el dia tingui que millorar, per lo que anem cap a Barrosa on jo ja vistes les temperatures i la neu que hi ha decideixo que dono per acavada la meva aportació al glaciarisme almenys per aquest cap de setmana, els companys s’acaven ficant a Espluca, peró un objecte volador identificat que impacta en el braç d'un dells els fa repensar-s’ho i també donen per acavada la jornada.

Matinal al Pedra

2010-01-10T15:52:00.007+01:00

I tant matinal, a l'hora de dinar ja estavem a casa, la cosa almenys per nosatres no tenia gens de color

La de l' Arbret tenía aquest aspecte i aquesta que no en sé el nom potser és laque pintava millor encara que no semblava que estigués per tirar cohets contant que teniem una gent al devant, hem tornat cap a casa almenys fem punts per algun altre dia.

El maresme nevat . . .

2010-01-09T15:51:00.002+01:00

Em llevo d’hora, preparo café, faig alguns estiraments i surto al balcó a veure com esta el día “cull..” està nevant ,bé faig un altre cafetera i m'ha apalanco a casa, al cap d’una estona el temps millora, però ja he agafat mandra i em costa decidir-me, cap a les nou per fi surto, fa un dia fred, però prou estable. Pujo cap a can Bruguera a veure com estan les pistes , molt de fang i neu encara sense fondra, un cop a dalt agafo una pista amb l’ideia d’anar a Canyamars , que em deixa a Dosrius ( no sé com em vaig mirar el mapa ). No m’agrada gens anar per carretera i menys amb aquestes bicis. Encara que si vui fer-li alguns km a les cames no em queda més remei que tirar cap a Canyamars per carretera. Un bon esmorzar i de tornada cap a casa.

Una imatge de Mataró i dels camins un pel diferent al que estic acostumat.

Matí de Reis

2010-01-06T18:01:00.006+01:00

Despres de recollir tots els regals de Reis de les nenes, decideixo fer una escapada amb la bicicleta, surto de Mataró per la riera d'Argentona i intento trobar la pista que puja a Can Bruguera, després de un parell de liades agafo la pista bona, ostras tu la recordava dura, peró no tant, he tingut que baixar-me un parell de cops a respirar una mica, entre les liades i una punxada (no massa greu doncs inflant la roda he pogut arribar a casa) he estat unes dos hores i surten quasi 20 Km. Quant arribo a casa i mentre espero que tothom deixi els jocs dels reis aparcats em conecto una estona i veig que el culebrot de l'agulla de Céllecs segueix.
Anem a veure:
Quant vam obrir la via Caciques vam mirar i ens va semblar que per allà no anava cap via, "un pitó", poden ser seguros que van cap el collet tant de la dreta, com el de l'esquerra, per on vam obrir ni hi havien burils ni es veia pitonat.
Els reequipaments que es van fer com ja he dit al blog del Mohawk vam substituir tan sols seguros vells per nous, a la fissura no vam posar res per que sempre s'ha escalat posant els seguros.
No penso entrar en més discussions i menys per internet sobre tot aquest tema si puc evitar-ho,
ni seré jo qui vagi a trencar altres vies ni tornar- les a equipar. Tampoc estic d'acord amb el que estan fent a Montserrat el JB i els seus companys i no per aixós vaig a reventar les vies ni els reequipamets de ningú, en tot cas si cal ja em posicionaré en un lloc o un altre (que ja ho acavo de fer no? :) ) .
En quant al nom de l'Agulla, el primer cop que la vam escalar era cap el final dels 70 crec? i ja la anovenavem aixins , la veritat no sé de on vam treure el nom. Evidentment que porti tant de temps escalant no vol dir res, ni em dona la raó en res ni em fa posseidor de cap veritat absoluta ni ganes, o sigui que si dius... dieu... que el nom és un altre, doncs serà, jo no el sé, no veig que sigui cap problema.

Explico tot aixó perque vulgui o no vulgui i estic pel mig, no perque em vingui de gust, "osea" que dono el tema per acabat i enterrat.

Ramon

Per començar l'any

2010-01-04T21:17:00.003+01:00

Aquestes festes he fet unes quantes escapades i en un parell d'elles a la tornada havia quedat amb les nenes, per compartir amb elles alguna de les baixades, un dia amb les dues i l'altre només amb l'Irene, vam baixar per Sant Marti de Mata i el cami de les arrels, hem tingut algunes caigudes peró les dues ja volen repetir.

El vici de la Bici

2009-12-13T13:51:00.002+01:00

Com que no conec la pujada a Can Bruguera per la Riera d'Argentona, sempre pujo per el parc forestal aixó per mi sense escalfar i de bon començament em deixa fet pols ( encara que escalfés no crec que pugés millor). Avui volia sortir peró algo em deia que no era un bon dia per anar amb bici, bé sempre quant ti poses ja tens mes bones sençacions, la pujada fins al camí asfaltat que dona a la Urbanitzacio ha anat com sempre, mal de cul, d'esquena, cansat, suat en fí una maravella, a la baixada m'ha fet mandra parar i posar-me el cangur i aixós si que ha estat una equivocació, he agafat fred i ja no me l'he tret en tota la sortida, tot xinoxano he anat fent fins a la font del Mal Pas i d'aqui cap a Canyamars , a la tornada he agafat el cami del pou de Glaç fins la Creu de Rupit, no tenia mases ganes de pujades i he baixat per el cami de Sant Martí de Mata i tot tieso cap a Mataró.
Les primeres pujades fins a can Bruguera el Mal Pas o la Creu ho puc fer sense baixar-me de la bici peró a la tornada no arrio i tinc que fer de dos a tres parades a descansar, en fi paciencia ja veurem,
total avui segons el trasto han sortit 36 km i 3 horetes de pedalar.

De la Boira i la fresqueta a la butifarra amb mongetes

2009-12-12T20:00:00.001+01:00

Visita a Vilanova on ens hem trobat un dia enboirat i poc motivador per escalar , tot i aixins hem intentat aprofitar una miqueta el dia i hem fet dos llargs per les vies de la zona del chulo piscina. Començant a escalar on posa Corsarios i a dalt teniem tres posibilitats llogicament hem fet la més fàcil, uns espits que estan a la dreta de la reunió Segons la guia del Luichi aquestes vies son unes ocupes i per aqui anava la via Platanito, doncs no tinc cap dubte que hem fet la Platanito, després hem fet un llarg que es diu Huevon Boludo un V que és una canya, quins i quants cantos.

Cap de setmana de Gambades i bicicletades

2009-12-08T15:24:00.010+01:00

Aquest cap de setmana les nenes volien corre la Marató escolar, la Sílvia la Mitja Marató i jo per questions de la feina no podia marxar. Elles ja tenien plans totes tres , jo ja fa uns dies que estic en procés de intentar tornar a sortir amb la bici, o sigui que el planing fins el diumenge era ben clar elles corrien i jo amb bici, el dimarts havia quedat amb el Gordo per anar a fer monte.

Problemes amb la feina van allargar la meva guardia fins el dimarts per el que han estat tot dies de bici, amb el telefon a sobre resant per no tenir cap trucada.
Un dels recorreguts que he fet i que m'ha agradat prou ha estat sortint de Mataró per el parc forestal fins a Can Bruguera, d'aquí a la creu d'en Rupit i baixada cap a Canyamars per el pou de Glaç, esmorzar i altre cop a Can Bruguera ( volia continuar cap a Orrius i Mataró peró no conec com fer-ho sense pasar per carretera així que he decidit tornar per Can Bruguera) peró no volia deisistir de baixar per la riera d'Argentona, per el que he agafat el cami "del Oasis", no l'he seguit sencer he anat agafant altres caminets fins arribar a la riera a prop d'Orrius i d'aqui fins a Mataró tot seguint-la, un total de 37 Km, prou disfrutons i segons el conta Km he estat tres hores en fer aquest recorregut peró és un mentider per que ell no conte el temps que he estat esmorçant ni les parades que he anat fent, tot plegat cal sumar-hi una hora més.
I de les noies de casa i les seves curses estan totes elles molt contentes, per la Sílvia des de que entrena la mitja Marató era tot un repte. Are tindrà que buscar-ne d'altres . Una Marató potser??
Bé si elles volen ja esplicaran les seves sensacions.
Respecte la mitja marató dir que estic molt contenta i sastifeta, un parell de dies abans i fins el mateix dia estava nerviosa i amb dubtes de si la podria acabar, peró amb esforços i ganes vaig poder acabar-la, dir que és la meva primera mitja, 21 km són molts kilómetres almenys per mi,
xino xano l'objectiu es va complir.
Sílvia

2009-10-24T22:58:00.003+02:00

EL LLENÇOL

2009-09-27T22:47:00.001+02:00

Avui hem decidit anar a conèixer el llençol el lloc ens ha agradat força i amb la aproximació que té, quant arribes a peu de via no has d’escalfar gaire. Encara que no el podriem qualificar de zona tranquil·la doncs el camí és força transitat per la gent que puja fins el Monestir.

Hem arribat a la reunió de quatre vies, dic arribar per que encadenar lo que entenem per encadenar como que no, ara arribar a la cadena como sea pues sí.

Els graus no som capaços, de poder-los ni imaginar encara que les dos primeres que hem fet segons la guia son 5e i 6a+ les altres dues no les se localitzar a la guia, son les que ens han semblat mes asequibles despres de les que ja haviem fet.

Via Mas – Brullet al Serrat del Moro

2009-09-13T10:30:00.002+02:00

El dia 11 vam fer la Mas–Brullet, a mi la via em va fer lluitar més del que em pensava, és una via que ja l’habia fet, un cop fins a dalt i forces vegades el primer llarg i no tantes peró també deunidor el segon. La questió és que em vaig arrosegar per aquests llargs, en fí es va lluitar i vam acabar la via. Com a comentari personal dir que la via, aquesta i qualsevol que estigui a parets no les considero fàcils, poden ser més difícils unes que altres peró una via a parets sempre em fa respecte.

Per fer joc amb el dia que duiem un cop a dalt vam buscar els famosos rappels que et deixen a la Canal de la Llum i després de fer-nos un fart de pujar al coll i tornar a baixar buscant la savina amb vagues, ja cansats vam decidir de tornar per la baixada que jo més o menys coneixia: pujar fins el cim de la Paret de l'Aeri i anar a buscar la Canal de la Llum.

De Vacances

2009-08-29T15:32:00.007+02:00

De turisme pel Pic inferior dels Cabirols

2009-07-26T23:23:00.001+02:00

Després d’enfilar-me per el pí em trobo una xemeneia que sembla llógica de seguir peró la repisa també és llógica de seguir cullons tu he fet aquesta via més d’un cop, la Sílvia em diu que tinc que trobar tres pitons i al tercer tirar a munt, bé doncs sols he trobat dos segueixo flaquejant i sí arribo a una reunió peró de la Cerdà Albert i llogicament de la via del Guarda, buenu… farem la Cerda. La Sílvia li tira per la Cerdà i un cop a la reunió li fotem per la via Canas i Espits en ve de gust sortir per aquest aquest llarg, doncs aquesta via no l’he fet. Amb la Sílvia ja habiem fet la Cerdà Albert al 96 i ella al 2003 amb la Rosa i uns amics Italians va fer la Canas i espits.

Fugint de les festes nocturnes.

2009-07-05T18:18:00.001+02:00

Desde ja fa uns anys quant tenim les festes del barri o les de l’escola del costat que acostumen a no deixar-nos dormir fins altes hores de la matinada, marxem a dormir fora, aquest cop hem anat al camping que esta just abans d’arribar a Setcases.

El dissabte quant vam arribar queia una senyora tempesta i després escoltant el temps de tevetres (eren molt pesimistes) va donar tempestes desde primeres hores, hem sortit igualment tot pensant que si plovia ja tirariem enrera i bé hem pogut fer el Bastiments, estem contents per que ahir a la nit després del xafec i de veure el del temps no teniem res gaire clar.

HOY AQUI MAÑANA ALLI, EN FIN SERAFIN

2009-07-03T21:06:00.002+02:00

Per variar tenim un cap de setmana dispers, el dissabte la Sílvia i jo ens escapem a Montserrat, ens decidim per anar al Sentinella a la Warner, una via de tres llargs curtets , que no ens ha acabat d’ agradar, déu ser perqué ens hem agafat a tot ( jo ). Per rematar una mica el dia hem volgut fer com els lolos i hem passat per el Trencabarrals i la Panxa del Bisbe. El Trencabarrals ens ha fotut una bona “colleja” i a la Panxa ja hem triunfat una mica més.

Diumenge al matí la Sílvia i la Irene van estar col-laborant en la competició de Gimnastica, una fent de locutora ( es té que dir spiker…) i l’altre ajudant amb els marcadors. I a la tarda a mirar la Irene que estava amb les seves companyes fent l’ exibició de Gimnàstica.

La pasqua a Núria

2009-06-03T22:56:00.002+02:00

Diumenge i dilluns vam anar amb el grup que fa atletisme la Núria a la vall de Núria, diumenge després de deixar les coses a l’alberg marxem cap el coll de Nou Creus, almenys intenterem aprofitar la tarda i començar a suar el sopar del dia anterior a la fira, el dia peró no estava fi del tot i va acabar com tenía que fer-ho amb un bon xafeg i sense poder arribar al coll del Nou Creus.

Al dia següent decidim canviar el paissatge i marxem cap el Puigmal per la coma de l’embut, aquest cop si que fa un dia esplendit, i podem fer cim amb la Núria ja una miqueta cansada, però aguanta i acaba,

Un cap de setmana mogudet

2009-05-24T21:04:00.001+02:00

Aquest cap de setmana la Irene ha tornat de Granada del viatge de fi de curs, estava feta pols.( Ja em diras tot de nens viatjant de nit amb tren). El dissabte s’ha quedat a casa per descansar i recuperar son, mentre nosaltres i la Núria varem anar al Prat de Llobregat ,on ella tenia una cursa de 600m. Avui les hem deixat dormir fins força tard, tot i axi encara hem pogut escalar una mica a Gelida ( Poquet). Les nenes volien marxar ,perque deien que plouria.(La veritat es que el cel estava una mica ennuvolat)

Escapadeta entre setmana amb la Núria

2009-05-21T21:44:00.001+02:00

Ogassa la Cantera

2009-05-17T21:29:00.003+02:00

Un altre cop a Ogassa i hem fet o intentat mes o menys les mateixes vies de sempre :

Via del Gat Mesquer, Els ulls de la Gemma, Gran diedre, Roc Volador i una del costat que no se com es diu.

La Núria i la Irene han fet una via (Roc Volador ) la Núria no ha pogut amb el desplomet peró ha escalat molt bé, a la Irene li ha sortit prou bé, només s'ha penjat passat el desplomet ( diu que ha vist una sargantana).

La varietat d'avui ha estat que ens hem trobat un ilustre blogger, que ha triunfat mes que una botiga de xuxes al costat d'un cole.

Les Nenes a el Roc Volador.

En Pere content despres de fer a vista un munt de vies.

Campionats de Catalunya de clubs Alevines

2009-05-10T21:57:00.001+02:00

Avui la Núria ha corregut una cursa de 600 i una de relleus de 3X600. Ella ha disfrutat molt i vol fer una entrada al bloc peró diu que no sap que posar, jo menys doncs és ella la que ha corregut, en fi s’ho ha pasat bé. Ha tingut que esforzar-se més que altres cops doncs al ser campionat de Catalunya totes apretaven més, en la cursa de relleus jo crec ( vist des de fora és fàcil parlar) que s’han fet algun embolic.

Terradets via de l’Alba

2009-05-10T19:59:00.002+02:00

Ja feia temps que no ens podiem escapar a fer cap via i per fi aquest cap de setmana el disabte ho vam aconseguir, va fer bon temps i vam arribar prou d'hora, en fi que no teniem cap excusa.

La via ens ha agradat prou, encara que amb lo desentrenats que estem i la falta de rodatge ens ha fet suar i a les plaques més dificils hem tingut que treure l'estrep. La via arriba a la falsa per la Reina, a la entrada al diedre hem montat un altre reunió per evitar tirar pedres amb els moviments de corda doncs teniem una cordada al Jardí dels Deus.

Dir també que el cable de la falsa feixa està una mica cascat.

Sols per Agulles

2009-04-05T14:31:00.002+02:00

Tot el dia va ser molt mogut i tenia que ser un dia tranquil, per que la Sílvia corre avui la cursa dels bombers a Barna i no es volia cansar massa.

Al principi teniem intenciò de fer una via a la zona de la Vinya Nova, deixem les nenes i sortim prou tard, al arrivar al parquing ens estranyà veure pocs cotxes , resulta que no es pot escalar, la zona esta restringida fins al Abril o Juny no recordo bè que posava al cartell “merda aqui no es pot escalar, joder per que no mirem aquestes coses a casa, es podrien fotre les prohibicions ……”, un cop ben desfogats comencem a pensar que podem fer de les nostres vides, no portem més resenyes que la de la via que volem fer i el material just, “saps que” com que la Sílvia no ha fet la cadireta pues som-hi, la Gam és una via bonica té poca aproximació i és curteta, un cop allà veiem que la fisura d’entrada esta xopa i que hi fot un fred que pela. Ens seiem i esmorzem tranquilament mentre parlem del que farem. (Mira pujem a Agulles fem algunes vies i cap a casa almenys aprofitem el dia).

Tot i que per fer el primer llarg de la GAM que estigués mollat és el de meyns doncs algú l’ha farcit de parabols i espits tota la fisura, han fet el mateix amb el diedre de l’esquerra no se si és l’entrada original de l’Anglada.

Marxem cap a Agulles, ens arribem a les Savines i per fi podem escalar, fem primer la via de la cara Est i despres l’Aresta Brucs.

Compe, portes obertes, escalada i Calella l’altre cap de setmana.

2009-03-19T22:30:00.004+01:00

El dissabte per la tarda la Irene tenia que anar a competir a Puig- reig com que al seu grup li tocava competir de les ultimes, varem sortir de casa força tard sabent que tornariem a les quinientes pero els de la organització van aconseguir que tot fos molt àgil i prop de les deu de la nit ja ens estavem endrepan uns bocatas al bar montat per l'ebento i cap a casa ja sopats, per cert uns bocates molt bons, seria la gana serien els del bar que s’ho curraben molt bè o tot plegat.

En aquesta competició ens va xocar el comportament d’un sector de públic que potser es van confondre i es pensaven que eren a un altre lloc,o no tenen en compte que els que competeixen son nens. Més tard parlant amb l’entrenadora de les nenes va dir-nos que encara sort que avui no portaven bocines, per lo vist altres cops sí que les duien i arribaben a desorientar a les noies en alguns exercicis “hay de todo en la viña del señor”.

El diumenge ens tocava al matí portes obertes en un dels instituts que l’Irene vol anar el curs vinent, a la una del mig dia sortiem del institut agafavem les motxiles les carregavem al cotxe i a corre cuita cap a Can Jorba a veure que podem fer, al final cauen tres vies i escalem tots, no està malament, per ser mes eficients estem pensant que potser les nenes es podrien asegurar entre elles un cop tinguin la corda muntada . “Ja veurem tot es caminara”.

Ja que trigo tant a publicar les entrades s’ajunten els caps de setmana,el diumenge ( dia 22 ) vam anar a Calella una estoneta, L’Irene el dissabte tenia una mica de febre i al dia següent semblava que ja estrobava millor, tot i que ella no volia fer res al final no es va poder resistir a fer una via, i les primeres practiques amb el Grigri asegurant a la seva germana.

La Desdentegada

2009-03-08T23:18:00.001+01:00

Aquest diumenge hem fet una volta tota la familia per la desdentegada a Montserrat, un lloc que sempre és agradable escalar-hi encara que potser tens que fer cua a algunes vies, és el que pasa per no tivar més. Avui l’Irene estava inspirada i ha fet tres vies, que és molt tenint en compte que o no en fa cap o com a molt en un dia d’inspiració divina en pot arribar a fer dues i la Núria n’ha fet sols una peró és una mica culpa nostre.

2009-02-28T15:38:00.001+01:00

Totes aquestes setmanes no es pot dir que haguem escalat massa que diguem, entre la feina i totes les activitats de les nenes tan sols hem pogut sortir un cop .Vam anar a la Musara al soterrani, feia ja força temps que no baixavem a Tarragona a escalar.

El Consell Comarcal del Maresme va convidar a anar a Castelló als nens que havien quedat ben classificats a la Challenger del Maresme i la Núria es va clasificar o sigui que tots cap a Castelló.

A la Irene la primera competició li ha tocat a Sant Vicenç dels Horts.

Lo Soterrani Sector lo Biombo.

I per acabar avui la Núria ha participat a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró a una jornada escolar en pista organitzada pel G.A Lluïsos de Mataró. A la prova de 600m ha quedat la tercera.

El Vermell

2009-01-27T20:59:00.001+01:00

Gel al Predra

2009-01-20T23:07:00.001+01:00

Amb el Gordo ens vam decidir a anar al Pedra a pasaejar una estona el material. El dissabte varem arribar a l' aparcament a les quatre de la tarda i tots decidits ens enfilem per la primera formació que trobem, no se pas com es diu, nosaltres vam necessitar posar seguros, montar reunions i per baixar fer un rapel: i ja tenim la tarda del dissbabte enllestida, cap al refu a dormir i demà serà un altre dia.

El diumenge a les vuit i una miqueta ja som al parquing i com nosaltres un munt de gent, tirem cap a munt, quan arribem a la cascada del Arbret o del arbre tan sols hi trobem una cordada tot i axís ens decidim a anar a provar: sí¡ a la somnis d'hivern no hi ha ningú, estem tots sols, coi no ens esperavem pas estar-ho amb tota la gentada que erem al parking.

També vam fer servir material, unes rosques i el normal per poder-nos assegurar i rapelar.

Subirats mulladot, frescot, humidot.

2009-01-11T19:27:00.002+01:00

Aquest mati ens hem escapat a fer una volta per Subirats a veure si teniem sort i podiem escalar força, el que no hem tingut present es que a les tres de la tarda ja tot està a l'hombra, en fi hem pogut fer unes vies una mica mulladota alguna d'elles i humidotes la resta, i just avui tothom volia escalar, total tres vietes i cap a casa.

Any nou a Gelida

2009-01-01T21:14:00.001+01:00

Sí el primer lloc que hem escalat aquest any a estat Gelida, ens venia mes de gust Montserrat peró veient el dia tant entrenyinat que feia hem pensat que potser estariem mes calentons a Gelida i cap allà que hem anat força tard i aixó que no vam sortir de casa la nit d'any nou peró bueno, hem fet quatre vies i hem començat l'any molt bè que segueixi així, a la fi i a la cap l' únic que volem és seguir jungant.

kin fred.

2008-12-21T22:16:00.004+01:00

Hem començat el dia amb un nùbol enganxat al Tossal, peró cap a les once el sol ha decidit d'escalfar-nos, encara que ha durat poc. Hem confiat massa amb l'home del temps amb aixós que les temperetures pujariem una miqueta, entre el fred, que el sol al Mullapans tan sols toca fins el migdia i que el segon i tercer llarg ens han donat més feina de la prevista, quant hem arribat a sota el sostre hem decidit baixar-nos.

Llàstima! és una bona via peró tornar a currar-se aquests dos llargs és tota una feinada, ja veurem si ens torna l' inspiració i les ganes, en tot cas sera més a prop de l'estiu, amb els dies més llargs i més calorosos.

Foto posada a petició de la Sílvia, aquest "seguro" ja, ja ,ja, és el culpable de la por que he passat. Sílvia

Cap de setmana llarg

2008-12-08T20:08:00.001+01:00

El dissabte a Montserrat a provar una via, el diumenge corre la Marató escolar i avui al mati, escalar una miqueta a Calella i després de dinar a Malgrat de Mar hem pasat la tarda al Parc Polivalent Francesc Macià total un cap de setmana la mar de distret.

Tenim la màquina de fotos esconyada per lo que no tenim cap prova de que tot aixós sigui realitat, en tot cas fins que revelem el carret de l'altre càmera.

Cuidao Noteslíces

2008-12-05T16:41:00.002+01:00

Hem pujat a Ulldeter amb la intenció de provar la Conrado-Altamira, que es veu que està en unes condicions com fa anys que no es veien, tot i aicò, després de mirar-nos les panxes i la meteo, que marcava fort vent a cotes altes, ens hem decidit per començar la temporada més suaument al sector del parking de baix, a veure si trobavem la Reservoir Dogs o la Pulp Fiction formades, cosa també difícil darrerament. Després de la feixuga aproximació per la tartera i de veure que, com no, encara era aviat per aquelles dues, ens hem fotut a la Cascada del Gra de Fajol que, tot i no estar formada la via principal, l'hem vist atacable per la variant de l'esquerra.
El ressalt de gel del primer llarg estava format, tot i que el gel era bastant trencadís, en Ramon, que s'ha currat aquest primer llarg, l'ha superat sense massa problemes, col.locant 3 friends al sostre de la dreta i trobant-se un cop a dalt amb una zona de neu toba amb petjada incerta...Reunió en un arbre a la dreta i senyal per que pugi jo. Arribo també sense més complicacions que anar amb molt de compte on punxo els piolos i els grampons perquè les condicions de la via deixen bastant que desitjar.

Un cop a la R ens passem material i faig jo el segon llarg, primer tram amb tou de neu i rascades a la pedra, després algun ressaltet gelat que puc protegir bé amb friends a les roques veines, per anar a parar al ressalt final, més delicat, amb poc gel i bastant de mixte. Avanço pel diedre en estil dry-xungo, i amb 4 esbufegades m'abraço al arbret.
Mont la R i puja en Ramon.
Baixada en 2 rappels després fins a peu de via i cap a Can Pelotilles a menjar una mica.
Cascada del Gra de Fajol variant “per on es pugui” (70º, IV). Ascensió realitzada per 2 baturricos maresmenyus el 30 de novembre de 2008.

Mostra d'Entitats de Mataró

2008-11-29T19:23:00.000+01:00

Els dies 27,28,29 i no sabem segur si el 30 es va fer a Mataró la Mostra d'entitats.

És una bona manera de donar a conèixer les entitats de Mataró i les activitats que realitzen. El gimnàs en el que està l'Irene van fer una exibició el divendres, dijous i dissabte. El dissabte mentre esperabem vam poder veure també una mostra de com treballen els castellers i qui va voler el van deixar enfilar-se una mica. És una bona manera per saber el que es fa a la ciutat i col-laborar o apuntar-te a fer alguna activitat.

39e Cros de Mataró

2008-11-23T23:22:00.002+01:00

Avui a tocat el cros de Mataró, que l'organitza El Grup Atletisme Lluïsos Mataró , que és amb qui entrena la Núria. El circuit esta en un lloc força alt, en un espai obert i amb bones vistes de Mataró.

La Núria a fet una bona cursa ( segons a dit la noia que les entrena ) a quedat la 14ena i per equips han sigut les segones de la seva categoria.

Escapadeta a Can Jorba

2008-11-22T21:09:00.001+01:00

Avui ens hem pogut escapar a tibar una estoneta, desprès de fer les compres del disabte i abandonar les nenes a la seva sort a casa de la iaia sense mirar enrera pujem al cotxe i cap a Montserrat, desprès de acostar-nos al Vermell i veure la cantitat de cotxes que estaven aparcartats pel cami hem fugit cap a can Jorba, no estava gaire millor peró si voliem escalar ja no podiem donar mes voltes, al final molta gent, quatre vies i apa cap a jalar una miqueta que hem de recuperar els quilos perduts durant el dia.

29è cros dels Arenys

2008-11-16T20:21:00.001+01:00

Ja és el segon cros de la Núria, la tercera carrera en total, cada cop ho fa millor crec jo, deu ser amor de pare.....

Aquesta gent tenen cursa cada setmana, darrera d'ells no se pas jo quant escalarem, bè suposo que a la vida hi ha un moment per a cada cosa i ara no ens toca.